Exposició: Un mar de lleis: de Jaume I a Lepant

Us recomanem l'exposició 'Un mar de lleis, de Jaume I a Lepant', organitzada per l'Institu Europeu de la Mediterrània, que es pot veure fins el 15 de febrer a la Capella del Palau Reial de Barcelona (Plaça del Rei). L'exposició s'emmaraca en el Programa d'Activitats a l'entorn de l'Any Jaume I, i està comissionada per Daniel Duran i Duelt, historiador i membre de la Institució Milà i Fontanals (CSIC).

S'ha editat un llibre de l'exposició, que a part de contenir tota la documentació exposada, inclou dotze treballs de dotze especialistes, on s'analitzen des del comerç en època de Jaume I fins a les relacions comercials amb el Magrib, les influències entre el dret marítim català i el dret marítim islàmic, o els viatges piadosos per la Mediterrània medieval.

Entre la documentació exposada destaquem diferents edicions i traduccions del Llibre del consolat de Mar, la versió grega dels privilegis de l'emperador bizantí Andrònic II Paleòleg a favor dels mercaders catalans, datat del gener del 1.298, o una carta del soldà d'Egipte a Jaume II del febrer de 1304 informant-lo de la recepció dels seus ambaixadors i el seu assentiment a les peticions cursades. Un mapa dels consolats de mar arreu del Mediterrani, reproduccions de portolans i exvots de naus tanquen l'exposició.

Presentació de l'exposició al web de l'IEMed:

Al llarg de la història, el comerç i la navegació han estat uns mitjans privilegiats per als intercanvis de tota mena entre comunitats i cultures. Entre els segles XI i XVI, en un escenari com el de la Mediterrània, ple d’enfrontaments entre pobles i estats, la pràctica mateixa del comerç i la navegació van ser els exemples més clars de la vigència i riquesa d’aquells intercanvis.

Van ser els segles en què es van configurar un conjunt de pràctiques jurídiques i contractuals, es van compilar codis legals, i es van crear i articular diverses institucions destinades a aplicar aquelles disposicions legals, impartir justícia i organitzar, regular i dirigir la navegació i el comerç. Partint d’elements i pràctiques de provada antiguitat, els diversos pobles mediterranis van fer les seves elaboracions particulars en aquells camps. Però, la interacció constant i les nombroses influències mútues conduiran a la formació d’una cultura marinera i comercial comuna en gran part dels pobles mediterranis.

Una de les tradicions amb una transcendència i influència més grans en tot aquell procés formatiu serà la catalanoaragonesa. Les seves aportacions, especialment en l’àmbit institucional (consolats de mar) i de la codificació (Llibre del Consolat de Mar), es deixaran sentir amb força en un dels episodis d’història mediterrània on la cultura catalana ha deixat una de les seves empremtes més duradores i pacífiques. Però, aquesta influència transcendirà, a més, l’àmbit mediterrani i es projectarà en certa mesura a l’Atlàntic i a Amèrica.

Àmbit 1. Una mar dividida

La Mediterrània dels segles XI al XVI va ser una mar sobre la qual diversos pobles i estats van exercir la seva influència. Les relacions entre aquells pobles i estats van ser sovint un difícil equilibri de coexistència. Interessos territorials, econòmics i ideològics diversos van ser l’origen d’una llarga successió de conflictes militars i diplomàtics que van esdevenir-se a la Mediterrània. Aquesta conflictivitat sempre latent va marcar amb una forta empremta totes les formes d’interacció que van tenir lloc en les aigües i ribes d’aquesta mar. El comerç i la navegació no van poder sostreure’s a aquella influència, i van ser sovint motiu de disputes.

Àmbit 2. Una mar unida: navegació i comerç

La navegació i el comerç van ser percebuts amb recança per una part important societats medievals i de l’època moderna. El comerç va ser vist com una moralitat dubtosa. Els viatges per mar eren associats a un seguit de perills (malalties, pirateria, cors...) que podien acabar fins i tot en captiveri o mort. A més, connectaven mons i cultures aparentment diversos i, a vegades, enfrontats. Aquests prejudicis, el paper que assolirà el comerç, especialment el marítim, generador de riquesa i de promoció social duran a la progressiva i relativa normalització de les activitats marítimes i dels seus professionals en el si de les societats.

Àmbit 3. Unes normes per a la mar

La praxi de la navegació i el comerç van posar de manifest la necessitat de comptar amb normes i institucions que donessin resposta específica als problemes sorgits durant el desenvolupament d’aquestes activitats. Es contribuïa així també a afrontar i reduir els nombrosos riscos associats a la seva pràctica. Va ser d’aquesta manera que un conjunt d’usos, normes, codis i institucions destinats a regular-les es va adoptar o es va desenvolupar a la Corona d’Aragó.

Àmbit 4. Un llegat català a la Mediterrània i al món

La redacció del Llibre del Consolat de Mar, tal com va cristal·litzar en l’àmbit cultural català, va esdevenir l’edició de referència en el dret marítim d’una part important de la Mediterrània des de les darreries del segle XV fins als primers codis nacionals del segle XIX, d’aquí les múltiples traduccions i la seva gran difusió, gràcies sobretot a la impremta. La influència catalana ens els camps de la navegació i el comerç es va deixar sentir també en altres àmbits. Així, les normatives asseguradores de la ciutat de Barcelona, en una sèrie iniciada el 1432, van servir d’inspiració o model a les que altres autoritats europees emetrien posteriorment durant les acaballes de l’edat mitjana i una part de l’edat moderna.

Es pot consultar el tríptic en pdf.

FONT: IEMed, Institut Europeu de la Mediterrània