El passat dimarts 17 de febrer es va escaure un sopar-tertúlia de la Fundació Nova Història. Aquesta vegada, el navegant Pere Forès, va presentar el seu llibre, escrit conjuntament amb la Carme Parareda 'L'Àtlàntic a quatre mans, El viatge del Solstici' (Editorial Noray, Barcelona, 2008), en què narren la seva travessa de l'Atlàntic a bord d'un veler ràpid, batejat «Solstici», que es van construir ells mateixos. Segons els autors, el llibre "és la història d'un somni fet realitat".En el decurs de sopar, Pere Forès, que a la vegada és investigador de la Fundació Nova Història, va posar de manifest la dificultat extrema del viatge, i per tant, la impossibilitat que una persona sense una dilatada experiència com a pilot de naus pogués travessar l'Atlàntic amb la tecnologia de finals del segle XV. Al mateix temps, es va donar a conéixer les nombroses anotacions d'en Colom al seu Diari de Bord, que per la seva exactitud i precisió denoten un navegant amb uns coneixements de navegació, astronomia, matemàtica o meteorologia realment excepcionals.
El 1859 Narcís Monturiol va avarar el seu primer submarí a Barcelona. L'Ictineu (peix-vaixell en grec) era un el·lipsoide de fusta d'olivera i coure a dins d'un casc exterior. El submarí, de 7 metres de llarg i 10 tones de desplaçament, podia encabir fins a sis persones i estava dissenyat per assolir profunditats de fins a 50 metres. El 1864 es va construir un segon Ictineu: una nau de17 metres de llarg i 72 tones de desplaçament, emprant un motor anaeròbic capaç de produir vapor per a la propulsió i oxigen respirable. En els dos vaixells, Monturiol va introduir solucions innovadores per aquell temps i amb el tractat que va escriure, es pot dir que establia les bases per a la navegació submarina moderna.