dimecres, 28 de maig de 2008

Què fan els catalans exiliats després de les desfetes militars?

Aquí queda la dada: Resulta que Nova Anglaterra es confedera el 18 de maig de 1643. Crec que per aquelles dates per aquí les coses anaven prou mal dades com perquè també hagués hagut de marxar gent. Pot ser que ens trobem davant d'un altre comportament casual a la catalana, a l'estil d'aquella altra dada que ens deia que a Londres es va fundar la primera gran lògia maçònica menys de 3 anys després de la desfeta de 1714. (J. Mas)

1643. Nova Anglaterra es confedera

Les colònies britàniques d'Amèrica del Nord es van unir per formar la Confederació de Nova Anglaterra, que aplegava Massachusetts, Plymouth, Connecticut i New Haven. Plymouth va ser fundada a partir de la colònia dels Pares Pelegrins puritans, que, des d'Anglaterra, havien arribat al nou continent el 21 de novembre del 1620 a bord del Mayflower (al gravat). Els puritans també van fundar Massachusetts, administrada per la Massachusetts Bay Company, però la seva intolerància va fer que emigressin molts dels colons que s'hi havien establert, que van fundar Connecticut, Providence, a Rhode Island, i New Haven.

1717. La fraternal tolerància maçònica

La primera gran lògia maçònica es va constituir a Londres. Era una societat secreta que es proposava defensar els principis de la fraternitat, la tolerància, la caritat i el lliure desenvolupament de la personalitat humana. Els maçons reprenien una tradició que es remuntava a l'edat mitjana, als mites de l'antiguitat clàssica i a l'orde dels templers. El nom derivava del mot francès francmaçon, que designava els membres de les primitives corporacions de constructors de catedrals. Al cap de 10 anys de la fundació de la lògia, la maçoneria havia assolit una gran difusió a Europa i a les colònies americanes.