dilluns, 10 de novembre de 2008

L'origen català de l'Arquebús

MANEL CAPDEVILA - ARENYS DE MAR

Després d'haver demostrat que la paraula pòlvora ve del català, anem a veure què passa amb Arquebús. Vegem què en diuen d'Arquebus la millor enciclopèdia on-line sobre temes antics (1911encyclopedia.org) i la britànica actual:

1911encyclopedia.org:
ARQUEBUS (also called harquebus, hackbut, &c.), a firearm of the 16th century, the immediate predecessor of the musket. The word itself is certainly to be derived from the German Hakenbühse (mod. Hakenbüchse, cf. Eng. hackbut and hackbush), " hook gun." The "hook" is often supposed to refer to the bent shape of the butt, which differentiated it from the straight-stocked hand gun, but it has also been suggested that the original arquebus had a metal hook near the muzzle, which was used to grip the wall (or other fixed object) so as to steady the aim and take up the force of recoil, that from this II. 21 the name Hakenbilhse spread till it became the generic name for small arms, and that the original form of the weapon then took the name of arquebus a croc. The French form arquebuse and Italian arcobugio, archibugio, often and wrongly supposed to indicate the hackbut's affinity with the crossbow ("hollow bow" or "mouthed bow"), are popular corruptions, the Italian being apparently the earlier of the two and supplanting the first and purest French form haquebut. Previous to the French wars in Italy, hand-gun men and even arbalisters seem to have been called arquebusiers, but in the course of these wars the arquebus or hackbut came into prominence as a distinct type of weapon. The Spanisharquebusiers, who used it with the greatest effect in the Italian wars, notably at Bicocca (1522) and Pavia (1525), are the originators of modern infantry fire action. Filippo Strozzi made many improvements in the arquebus about 1530, and his weapons were effective up to four and five hundred paces. He also standardized the calibres of the arquebuses of the French army, and from this characteristic feature of the improved weapon arose the English term "caliver." In the latter part of the 16th century (c. 1570) the arquebus began to be displaced by the musket.

BRITANNICA ACTUAL:
HARQUEBUS, also spelled ARQUEBUS, also called HACKBUT, first gun fired from the shoulder, a smoothbore matchlock with a stock resembling that of a rifle. The harquebus was invented in Spain in the mid-15th century. It was often fired from a support, against which the recoil was transferred from a hook on the gun. Its name seems to derive from German words meaning "hooked gun." The bore varied, and its effective range was less than 650 feet (200 m). The harquebus was superseded by the larger musket (q.v.) in the mid-16th century.
© 1994 By Encyclopædia Britannica, Inc., All rights reserved

Els alemanys i els francesos se l'han fet seu (al meu article explico que hi havia dues armes el haquenbusch, i el arquebus), però Maximilià no els tenia a la batalla de Dornach 1494, sino hauria guanyat a les piques suïsses i evitat l'independència dels suïssos! França tampoc els tenia el 1525 a Pavía!, i l'origen italià de l'arma no té cap sentit... Havia de ser una expressió semblant a "arc-de-tró", o derivada d'ella...

Jo no acceptava com lògic un origen que no fós d'aquí. i vaig haver de fer enginyeria inversa buscant amb wildcards al DIEC-PC un só semblant a "bús", vaig buscar: *bus, b*us, bu*s, bus*, em va costar molt trobar "burs" => sacsejada (anglès:burst), no la coneixia..., donant: "arc-ab-burs". (l'arquebús fa més "sacsejada" que "tró", d'aqui el nom). Coromines documenta "burs" el s.XIII i encara "avui" els caçadors diuen "tirar de bursada" (sacsejada), quan tiren des de sota el bras... (fot una sacsejada de collons!)

Hem de emprar el principi causa-efecte. Els invents solen agafar el nom del lloc ón primer es fan servir, tinc un article d'un almirall o general turc que explica com els tercis espanyols (1495..gran Capità, el segón era en Ramón Folch de Cardona) varem cambiar l'art de la guerra amb l'arquebús protegit per les piques a Seminara, Garellano, cerignola..., si l'arquebús fos un invent italià (motiu que seria suficient perqué el nom vingués d'arco-bugio), no hi hauria uns testimonis tan ferms i evidents, en favor d'Espanya, i a més els francesos els haurien fotut fora ells solets.

Itàlia va nèixer el 1861 (Garibaldi-Cavour) i van començar a refer la seva història fent-ho tot seu (cartografia, invents, Colom...), i aquí no hi havia ningú que els cridès a l'ordre (nomès Rey Pastor amb la Cartogarfía mallorquina el 1959)

A més el Casariego explica que el gran Capità en tornar d'Italia li demana a un armer "d'Aragó" que li faci un arquebús de càrrega posterior, havent estat Itàlia re-conquerida als francesos, no creus que si fós un invent italià li hauria demanat a un expert italià?

Resumint si vinguès de"arcobuggio" seria un invent espanyol amb nom italià.., una mica estrany...
Tota Italia estava dominada primer per Ferràn (i els Borja) i desprès pels austrias, fins i tot les repúbliques independents!..

proves:
El "camí dels espanyols" seguit pels tercis de Flandes anava de Gènova (ón desenbarcaven les galeres procedents de Barcelona, com tambè es va fer per anar a Pavia) fins als païssos Baixos (44 dies de promig, passant pel Ducat de Lorraine
Els espanyols entren a Florencia jutjen a Savonarola i el cremen, si aixó no és control.lar la Toscana, que vaixi!

Tinc documentat un fet, en Felip II va enviar al jesuíta Mateo Ricci (de italià res, era súbdit de Felip II, i estava a les seves ordres) a aprendre el xinès perquè volia envahïr la Xina (Zhong Quo => el regne del mig), és a dir els jesuïtes eren tambè un braç armat (portessin armes o no)
Les Marededéus de Bonària-Bonaire i la candelària són les mateixes que la Mercè, sino mireu-les amb el ciri a la ma i el nen a l'altra ma amb aguantant un món petit.

+INFO: cataloniahistory.blogspot.com