"He ahí el estado a que se llegó acerca del gran problema de Colom catalán y del Predescubrimiento de América en el Congreso de Hamburgo. Ha quedado, pues, flotando en el ambiente el convencimiento de la importancia trascendental y decisiva de los abrumadores documentos presentados por el señor Ulloa, y de la necesidad de que una comisión internacional de sabios examine esa documentación conjuntamente con la italiana o genovesa. La honda impresión producida en los congresistas por la argumentación y las abundantes pruebas documentales en favor del predescubrimiento y de la patria catalana de Colom se reflejó intensamente en la prensa. Todos los diarios de Hamburgo hablaron de ello, más o menos extensamente, pero siempre en términos favorables a las conclusiones del señor Ulloa, considerando que la leyenda genovesa ha recibido un golpe mortal. Varios de esos periódicos, al hacer la reseña de la respectiva sesión del Congreso, le pusieron gruesas cabezas expresivas. Por ejemplo, el Acht Uhr Abend, que puso: «El hecho sensacional del Congreso de americanistas de Hamburgo»; el Hamburgischer Correspondent, que la intituló: «Una sensación en el Congreso de americanistas». Hasta un literato hamburgués dedicó una poesía al asunto, intitulándola «El huevo de Colom». La prensa de Berlín demostró análogo interés, dando lugar con sus publicaciones a que corresponsales de grandes diarios norteamericanos en la capital alemana telefoneasen al doctor Ulloa, a Hamburgo, para pedirle informes directos, a fin de divulgarlos en los Estados Unidos.”
El “señor Ulloa” és l'historiador peruà Luis Ulloa [informació al Centre d'Estudis Colombins]. El “Congreso de Hamburgo” és el XXIV Congrés Internacional d'Americanistes que va tenir lloc a Hamburg del 7 al 13 de setembre de 1930. I és cert el que comenta del ressò a la premsa nord-americana: el dia 7 de desembre, el New York Times publicava un article d'Ulloa. El fragment reproduït correspon a La Vanguardia dels dies 27 i 28 de setembre de 1930. I és que el diari tenia l'exclusiva de la intervenció d'aquest historiador al congrés, una intervenció que va obtenir, ja ho veieu, ressò mundial. Era el 1930. Un historiador de reconegut prestigi mundial va exposar la tesi de la catalanitat de Colom i va alertar de la tergiversació de la història. Cal aprofitar que La Vanguardia ha fet pública la seva hemeroteca per repescar aquests textos.
Luis Ulloa va irrompre-hi (a l'hemeroteca del diari) el 3 de maig de 1927 quan Carles Esplà va enviar-los una crònica de la comunicació que va fer a la Société des Americainistes a Paris. Aviat el van cridar perquè vingués a Barcelona i es van fer conferències al Centre Excursionista i a l'Ateneu. Altres persones, com Carreras Candi, Francesc Maspons, Carreras i Valls o Rossend Serra van afegir-se a la investigació i difusió del tema amb més xerrades a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Havia germinat una llavor. El juny de 1930 Ulloa viatja a Sevilla per assistir al Congrés d'Història Hispanoamericana. En ple impacte de les seves aportacions a la comunitat científica, es proposa anar al XXIV Congrés d'Americanistes d'Hamburg, per a la qual cosa es fa una subscripció popular en què participa l'Ajuntament de Barcelona. Després del Congrés d'Hamburg, Ulloa és rebut pel president Macià, fa conferències i cursos a la Universitat de Barcelona i està en contacte amb el rector de la UB Bosch Gimpera, al qual manté al corrent de les investigacions. L'any 35 s'encarrega del volum VI, dedicat a Amèrica, de la Història Universal publicada per l'Institut Gallach, i col·labora en una Historia de España dirigida per Lluís Pericot. El 9 de febrer mor. El cònsol del Perú mostra el seu agraïment al Govern de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona li dedica un carrer.
Algú en sabia res, de tot això? (Ja sé que sí) Algú es pensava que Jordi Bilbeny era el primer “sonat” que alertava de la necessitat de revisar la història? L'any 1930 s'explicava en un congrés d'Hamburg i el món sencer se'n feia ressò. Com és que el món acadèmic, l'associatiu, les institucions i la premsa del moment donaven suport a un historiador de reconegut prestigi que demanava la revisió de la història i ara costa tant d'aconseguir allò que l'any 30 ja es va fer? A tall d'anècdota, la darrera referència que La Vanguardia fa a Ulloa és del 20 de març de 1936. Cal esperar fins al 18 d'octubre de 1956 per tornar a trobar un article sobre la qüestió de la catalanitat de Colom. No us sembla que hauríem de recuperar aquest tema com a part important de la memòria històrica?
Podeu llegir a l'arxiu adjunt la cronologia de les referències a Ulloa a l'hemeroteca de La Vanguardia entre maig de 1927 i març de 1936.
FONT: BLOC DE XAVIER MIR
El “señor Ulloa” és l'historiador peruà Luis Ulloa [informació al Centre d'Estudis Colombins]. El “Congreso de Hamburgo” és el XXIV Congrés Internacional d'Americanistes que va tenir lloc a Hamburg del 7 al 13 de setembre de 1930. I és cert el que comenta del ressò a la premsa nord-americana: el dia 7 de desembre, el New York Times publicava un article d'Ulloa. El fragment reproduït correspon a La Vanguardia dels dies 27 i 28 de setembre de 1930. I és que el diari tenia l'exclusiva de la intervenció d'aquest historiador al congrés, una intervenció que va obtenir, ja ho veieu, ressò mundial. Era el 1930. Un historiador de reconegut prestigi mundial va exposar la tesi de la catalanitat de Colom i va alertar de la tergiversació de la història. Cal aprofitar que La Vanguardia ha fet pública la seva hemeroteca per repescar aquests textos.
Luis Ulloa va irrompre-hi (a l'hemeroteca del diari) el 3 de maig de 1927 quan Carles Esplà va enviar-los una crònica de la comunicació que va fer a la Société des Americainistes a Paris. Aviat el van cridar perquè vingués a Barcelona i es van fer conferències al Centre Excursionista i a l'Ateneu. Altres persones, com Carreras Candi, Francesc Maspons, Carreras i Valls o Rossend Serra van afegir-se a la investigació i difusió del tema amb més xerrades a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Havia germinat una llavor. El juny de 1930 Ulloa viatja a Sevilla per assistir al Congrés d'Història Hispanoamericana. En ple impacte de les seves aportacions a la comunitat científica, es proposa anar al XXIV Congrés d'Americanistes d'Hamburg, per a la qual cosa es fa una subscripció popular en què participa l'Ajuntament de Barcelona. Després del Congrés d'Hamburg, Ulloa és rebut pel president Macià, fa conferències i cursos a la Universitat de Barcelona i està en contacte amb el rector de la UB Bosch Gimpera, al qual manté al corrent de les investigacions. L'any 35 s'encarrega del volum VI, dedicat a Amèrica, de la Història Universal publicada per l'Institut Gallach, i col·labora en una Historia de España dirigida per Lluís Pericot. El 9 de febrer mor. El cònsol del Perú mostra el seu agraïment al Govern de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona li dedica un carrer.
Algú en sabia res, de tot això? (Ja sé que sí) Algú es pensava que Jordi Bilbeny era el primer “sonat” que alertava de la necessitat de revisar la història? L'any 1930 s'explicava en un congrés d'Hamburg i el món sencer se'n feia ressò. Com és que el món acadèmic, l'associatiu, les institucions i la premsa del moment donaven suport a un historiador de reconegut prestigi que demanava la revisió de la història i ara costa tant d'aconseguir allò que l'any 30 ja es va fer? A tall d'anècdota, la darrera referència que La Vanguardia fa a Ulloa és del 20 de març de 1936. Cal esperar fins al 18 d'octubre de 1956 per tornar a trobar un article sobre la qüestió de la catalanitat de Colom. No us sembla que hauríem de recuperar aquest tema com a part important de la memòria històrica?
Podeu llegir a l'arxiu adjunt la cronologia de les referències a Ulloa a l'hemeroteca de La Vanguardia entre maig de 1927 i març de 1936.
FONT: BLOC DE XAVIER MIR