En el darrer Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica hi va haver exposicions molt convincents, i d’altres que, tot i anar ben senderades, encara són verdes. Em va cridar l’atenció l’estudi de Xavier Colomer-Ribot sobre el substrat català de Colòmbia. La cosa anava d’espardenyes, de barretines i de lèxic. Amb permís d’en Xavier, us faré cinc cèntims dels induments.
A les sabateries de Colòmbia venen les nostrades espardenyes de vetes i espart. Les anomenen alpargates o los alpargatas, i les descriuen així: “Con suela de cabuya retorcida y capellada de algodón en hilos gruesos de colores blanco y gris oscuro. Del empeine a la punta de los dedos van dos hilos gruesos, rojos, como adorno. Al otro extremo de la capellada, va una ansa, ancha como un dedo y plana, que se ajusta detrás del jarrete y de la cual se sujetan los cordones que han de atarse sobre el empeine”. Aquest calçat l’usaven els pagesos al tros i forma part de la vestimenta tradicional del paisa (a saber, els íncoles del departament d’Antioquia -capital Medellín-, dels quals es diu que s’assemblen als catalans perquè tenen fama de treballadors i independents). Oi que és curiós?
A la bandera de Colòmbia hi ha una barretina. El primer que hi va reparar, per aquí, va ser Jordi Bilbeny -que té, entre altres virtuts, la de ser un bon observador. Els colombians en diuen “gorro frigio” i l’atribueixen a la influència de les idees de la Revolució Francesa. La barretina compareix també als escuts d’alguns departaments de Colòmbia i també als d’Argentina, Cuba, Bolívia, El Salvador, Haití, Nicaragua, Paraguai i d’altres. I el fet és que els primers colonitzadors d’Amèrica duien barretina.
Duia barretina el mariner Joan de la Cossa, amo de la nau Santa Maria, quan li van fer un retrat (Museo Naval de Madrid). Hernán Cortés regalava barretines als indígenes en senyal d’amistat (Primera Relación). El mateix va fer Colom tot just desembarcat al Nou Món, i obsequià amb una barretina el primer nadiu que es va enfilar a la seva nau (Diari de Bord). I Theodor de Bry, al llibre Americae (1559), ens mostra els primers mariners que van arribar amb Colom cofats amb barretina.
Això és només una petita mostra dels rastres que van deixar els primers colonitzadors del Nou Món, que foren catalans. Es conserven mapes en arxius no espanyols (a Portugal, a França…), que el censors castellans no han pogut manipular, en els quals la bandera de Catalunya i Aragó senyoreja tots els territoris de colonització “espanyola”. Estan a disposició de qui els vulgui consultar. Si bé sabem prou que la ceguesa més obscura és la mental. Almenys Tirèsies era lúcid.
A les sabateries de Colòmbia venen les nostrades espardenyes de vetes i espart. Les anomenen alpargates o los alpargatas, i les descriuen així: “Con suela de cabuya retorcida y capellada de algodón en hilos gruesos de colores blanco y gris oscuro. Del empeine a la punta de los dedos van dos hilos gruesos, rojos, como adorno. Al otro extremo de la capellada, va una ansa, ancha como un dedo y plana, que se ajusta detrás del jarrete y de la cual se sujetan los cordones que han de atarse sobre el empeine”. Aquest calçat l’usaven els pagesos al tros i forma part de la vestimenta tradicional del paisa (a saber, els íncoles del departament d’Antioquia -capital Medellín-, dels quals es diu que s’assemblen als catalans perquè tenen fama de treballadors i independents). Oi que és curiós?A la bandera de Colòmbia hi ha una barretina. El primer que hi va reparar, per aquí, va ser Jordi Bilbeny -que té, entre altres virtuts, la de ser un bon observador. Els colombians en diuen “gorro frigio” i l’atribueixen a la influència de les idees de la Revolució Francesa. La barretina compareix també als escuts d’alguns departaments de Colòmbia i també als d’Argentina, Cuba, Bolívia, El Salvador, Haití, Nicaragua, Paraguai i d’altres. I el fet és que els primers colonitzadors d’Amèrica duien barretina.
Duia barretina el mariner Joan de la Cossa, amo de la nau Santa Maria, quan li van fer un retrat (Museo Naval de Madrid). Hernán Cortés regalava barretines als indígenes en senyal d’amistat (Primera Relación). El mateix va fer Colom tot just desembarcat al Nou Món, i obsequià amb una barretina el primer nadiu que es va enfilar a la seva nau (Diari de Bord). I Theodor de Bry, al llibre Americae (1559), ens mostra els primers mariners que van arribar amb Colom cofats amb barretina.Això és només una petita mostra dels rastres que van deixar els primers colonitzadors del Nou Món, que foren catalans. Es conserven mapes en arxius no espanyols (a Portugal, a França…), que el censors castellans no han pogut manipular, en els quals la bandera de Catalunya i Aragó senyoreja tots els territoris de colonització “espanyola”. Estan a disposició de qui els vulgui consultar. Si bé sabem prou que la ceguesa més obscura és la mental. Almenys Tirèsies era lúcid.
FONT: Bloc d'En Joan Calsapeu