Després de tres anys de feina, els investigadors de la Universitat de Granada que estudien els orígens de Colom no han pogut determinar si era català o genovès. Les anàlisis d'ADN dels Colom catalans i els Colombo italians són massa semblants per treure'n conclusions.
Més de 300 persones han participat en un estudi comparatiu d'ADN per intentar aportar llum als orígens de Cristòfor Colom. Després d'analitzar les escasses restes òssies del navegant, del seu germà Diego i del seu fill Ferran, els científics van engegar un procés per obtenir i comparar el cromosoma Y (propi del gènere masculí) entre homes de cognom Colom i Colombo. Ha estat una tasca laboriosa impulsada pel Centre d'Estudis Colombins i el laboratori d'identificació genètica de la Universitat de Granada, que dirigeix el doctor José Antonio Lorente. Hi han participat homes de la mediterrània occidental: 125 catalans, 113 italians, 50 de les Illes, 45 valencians i 35 del sud de França.
Els investigadors partien de la hipòtesi que Colom és d'origen italià o català i descendent de persones amb cognom Colom (a l'Estat) o Colombo (a Itàlia). Els resultats indiquen que l'ADN s'assembla tant entre els homes dels dos cognoms que no hi ha possibilitat de discriminar sobre l'origen a partir de les dades genètiques. José Antonio Lorente, que va presentar els resultats dimarts en una conferència a Barcelona, ho va resumir en tres certeses: que les persones estudiades tenen característiques similars, que els Colom procedeixen dels Colombo (possiblement per moviments migratoris) i que la variabilitat que es detecta entre individus és més gran a Itàlia, seguida de Catalunya i València, i és molt menor a les Balears.
«La clau de l'estudi seria que apareguessin dades coherents dels Colom identificatives d'una zona i que fossin molt diferents d'altres, per exemple, entre catalans i italians», explica Lorente. Tot i així, l'expert va assenyalar que la investigació no s'aturarà, tot i que alerta del perill d'aventurar hipòtesis a la lleugera. En aquest cas, l'equip multidisciplinari internacional que participa en el projecte ha coincidit en totes les dades.
Per la seva banda, el president del Centre d'Estudis Colombins, Francesc Albardaner, va qualificar la situació actual d'«empat tècnic» entre la teoria catalana i la genovesa. Albardaner no considera rellevant el fet que el cognom Colom provingui de Colombo, i apel·la a possibles migracions anteriors al segle XV. «Ens podien haver dit que estàvem totalment equivocats i no ha estat així; continuarem investigant la catalanitat de Colom amb el mateix entusiasme», diu Albardaner.
FONT: El Punt Diari
Més de 300 persones han participat en un estudi comparatiu d'ADN per intentar aportar llum als orígens de Cristòfor Colom. Després d'analitzar les escasses restes òssies del navegant, del seu germà Diego i del seu fill Ferran, els científics van engegar un procés per obtenir i comparar el cromosoma Y (propi del gènere masculí) entre homes de cognom Colom i Colombo. Ha estat una tasca laboriosa impulsada pel Centre d'Estudis Colombins i el laboratori d'identificació genètica de la Universitat de Granada, que dirigeix el doctor José Antonio Lorente. Hi han participat homes de la mediterrània occidental: 125 catalans, 113 italians, 50 de les Illes, 45 valencians i 35 del sud de França.Els investigadors partien de la hipòtesi que Colom és d'origen italià o català i descendent de persones amb cognom Colom (a l'Estat) o Colombo (a Itàlia). Els resultats indiquen que l'ADN s'assembla tant entre els homes dels dos cognoms que no hi ha possibilitat de discriminar sobre l'origen a partir de les dades genètiques. José Antonio Lorente, que va presentar els resultats dimarts en una conferència a Barcelona, ho va resumir en tres certeses: que les persones estudiades tenen característiques similars, que els Colom procedeixen dels Colombo (possiblement per moviments migratoris) i que la variabilitat que es detecta entre individus és més gran a Itàlia, seguida de Catalunya i València, i és molt menor a les Balears.
«La clau de l'estudi seria que apareguessin dades coherents dels Colom identificatives d'una zona i que fossin molt diferents d'altres, per exemple, entre catalans i italians», explica Lorente. Tot i així, l'expert va assenyalar que la investigació no s'aturarà, tot i que alerta del perill d'aventurar hipòtesis a la lleugera. En aquest cas, l'equip multidisciplinari internacional que participa en el projecte ha coincidit en totes les dades.
Per la seva banda, el president del Centre d'Estudis Colombins, Francesc Albardaner, va qualificar la situació actual d'«empat tècnic» entre la teoria catalana i la genovesa. Albardaner no considera rellevant el fet que el cognom Colom provingui de Colombo, i apel·la a possibles migracions anteriors al segle XV. «Ens podien haver dit que estàvem totalment equivocats i no ha estat així; continuarem investigant la catalanitat de Colom amb el mateix entusiasme», diu Albardaner.
FONT: El Punt Diari