diumenge, 14 de desembre de 2008

Les catalanades de la Celestinaa

JOAN CALSAPEU - Diumenge 14 de Desembre de 2008

El filòsof valencià Joan Lluís Vives va escriure, clar i llatí, que l’autor de La Celestina va compondre l’obra en la nostra llengua: “in quo sapientior fuit qui nostra lingua scripsit Celestinam tragicomaediam”. I sabem que la llengua de Vives era el català, i no cap altra. També sabem més coses, que fan palesa l'apropiació del text a major glòria de les lletres castellanes.

I fa pocs dies n’he apreses encara més, gràcies a un estudi exhaustiu d’Alejandro Sendra sobre les catalanades de La (Tragi)comedia, que trobareu publicat aquí. Mentrestant, vegeu-ne una mostra:


  • “A OSADES [4 vegades], que me maten”: la variant valenciana del normatiu ausades és aosades.
  • “A TUERTO O A DERECHO, nuestra casa hasta el techo”: a tort i a dret.
  • “mala señal es de amor huyr e boluer la cara. Sentía en mí gran DESFUZIA desto": desfici.
  • “CIMENTERIO” i “CIMENTERIOS”: cimenteri (és una valencianada).
  • Confusions de gèneres: “EL alegria”, “EL armonia”, “EL esperança”, “EL escala”, “EL espada”, etc.
  • “conoscerás mis AGRAS palabras”: agres.
  • “DE GRADO O POR FUERÇA” [moltes vegades]: de grat i per força.
  • “de ARAMBRE, de estaño”: aram.
  • “Todo para ti en NO NADA de que puedas dar parte”: no res.
  • Ús intensiu de ser en lloc d’estar: “ES cerca”, “SERÁS contenta”, “SOY sola”, “SOY de ti avisado”, “ERES venida”, “ES ydo”, etc.
  • “turbado el sentido, BULLIENDO fuertemente los miembros todos a vna parte e otra”: bullir.
  • “te conjuro por la virtud e fuerça destas VERMEJAS letras”: vermelles.
  • “lágrimas e SOSPIROS”: sospirs.
  • “comer una tostada EN vino”: Al País Valencià és molt freqüent pronunciar en per amb.
  • “ENXUTO”: eixut.
  • “¡CE!, ¡CE!, ¡CE!”. “Pármeno, detente. ¡CE! Escucha”: ¿No us recorda cap exclamació valenciana?
  • L’argument segons el qual al segle XV el català i el castellà eren més a prop que no ara es neutralitza amb duets com els següents, tots presents a La Celestina:
  • “furtar” i “hurtar”; “las tres Deessas” i “las tres diosas”; “avantaja” i “ventaja”.

I això –txe!– només és un tastet de la menja.

Potser l'article d'en Sendra és una mica fluix des del punt de vista filològic (...) però convé disculpar alguns dèficits filològics si la capacitat d'observació és bona i ens aproxima a un coneixement més exacte de les coses.

I també és cert que una bona part dels casos adduïts apareixen al RAE... però amb uns altres significats, o sense els règims verbals que el castellà demana (com és el cas de la GANA, que en el text de la Celestina apareix sense règim preposicional, amb el significat de 'fam'). Hi ha uns altres casos que són més que sospitosos (per exemple, l'ús d'HOMBRE en sentit indefinit: "Con aquellos deue hombre conversar"). També hi ha els casos en què, filologia a banda, les referències culturals apunten cap als Països Catalans; com quan Celestina diu meravelles de Pármeno a Melibea i el compara amb "vn sant George".

FONT: Bloc d'En Joan Calsapeu