dimecres, 25 de març del 2009

Descoberta la carta on el Rei Catòlic garanteix a Colom un retorn de la Cort portuguesa sense represàlies polítiques

JOSEP MAYOLAS - FUNDACIÓ NOVA HISTÒRIA - Març 2009

“A Dom Johan Xpoferens Colom, special amic, en Seuilla:


Nós, En João, per gràcia de Déu, Rei de Portugal, i dels Algarues, Senyor de Guinea…

(…) Veiérem la carta que ens escrivíreu, i la bona voluntat, i estimem que per ella mostreu tenir-vos al nostre servei, us ho agraïm molt. I que per la vostra vinguda ací, tant així per allò que apuntàveu com per altres aspectes per als quals la vostra indústria i bon enginy ens serà necessari, Nós desitgem i ens ha de plaure molt que vingueu, perquè en allò que a vós pertoca es donarà de tal forma que vós hagueu de ser content. I perquè per ventura tinguéreu algun recel de nostres justícies per raó d’algunes coses a què fóreu obligat, Nós, per aquesta carta nostra, us assegurem per la vinguda, estada i tornada que no sereu pres, retingut, acusat, citat ni demandat per cap causa ja sia civil o criminal de qualsevol qualitat. I per la mateixa manem a totes les postres justícies que ho compleixin així i, per tant, us preguem i encomanem que la vostra vinguda sia prest, i per això no tingueu cap recança, i us ho agrairem i ho tindrem molt en servei.

Escrita a Avis, el 20 de març de 1485.

El Rei”.

La famosa carta del rei Joan II de Portugal a en Cristòfor Colom constitueix un model pràctic de com fabricar una gran mentida amb una “mínima” distorsió de la veritat. Tal com la coneixem, només és un dels múltiples instruments al servei de la manipulació de la vida del Descobridor: ni en Cristòfor Colom s’estava a Sevilla, ni era un especial amic del rei Joan II, ni li calia cap salconduit per transitar els dominis de la corona portuguesa. Pero què passaria si la versió original d’aquest salconduit en resposta a una lletra prèvia del futur Descobridor no hagués estat redactada pels escrivans del rei de Portugal sinó pels del Rei Catòlic? De cop i volta, tota la carta (llevat de la data, l’encapçalament i la signatura) pren un sentit ple i rodó. Veiem-ho:

En una lletra que avui hem de considerar perduda el cavaller i ambaixador barceloní Joan Colom hauria ofert al sobirà de Catalunya la seva voluntat de reconciliació per passar al seu servei en una empresa que havia de dur beneficis tant a la Corona com al qui la dugués a terme. Recordem que Colom era l'antic revolucionari contra el pare de Ferran el Catòlic, el rei Joan II de Catalunya-Aragó, i al mateix temps era Infant de Portugal en virtut del seu casament amb Felipa de Coïmbra, tia de Joan II de Portugal i néta del comte Jaume d'Urgell el Dissortat, i per tant hereva de la dinastia catalana-.

D’alguna manera prou explícita, en Joan Colom hauria demanat certes garanties per tornar a Catalunya i entrevistar-se cara a cara amb en Ferran II per sol·licitar-li audiència i patrocini. Un Ferran II ara rei, però que anys enrere havia arribat a estar en perill i proscrit per obra i causa, entre d’altres, de la família Colom, una de les més destacades en la causa anti-trastàmara. I la resposta del rei és plena de matisos suggeridors que hom no pot deixar de discernir avui, un cop sabut el desenllaç de la Història.

El salconduit adreçat a en Joan Colom i signat pel rei catòlic és la resposta a una petició (veiérem la carta que ens escrivíreu), feta per algú a qui el rei Ferran ha d’agrair la deferència de voler posar-se al seu servei (i la bona voluntat, i estimem que per ella mostreu tenir-vos al nostre servei, us ho agraïm molt). Aquesta demostració de bona voluntat ens indica que es tractava d’algú que no tenia l’obligació d’estar al seu servei: o era estranger, o es tractava d’algun súbdit del rei que es trobava en desservei, o les dues coses alhora: un antic súbdit en desservei que ara podia presentar-se com a estranger. I si el rei ho celebra manifestament (repeteix us ho agrairem i ho tindrem molt en servei), és que estem parlant d’un personatge important, o tal vegada d’un antic súbdit en rebel·lia contumaç (per ventura tinguéreu algun recel de nostres justícies per raó d’algunes coses a què fóreu obligat), qui, arribat a certa alçada de la seva vida, mostra la voluntat de reconciliar-se mitjançant una prestació especial al seu senyor natural.

Notem també que la carta atorga la garantia per a la vinguda, l’estada i la tornada (Nós, per aquesta carta nostra, us assegurem per la vinguda, estada i tornada). Això ens indica que es tracta d’algú que pertany a un indret exterior als regnes d’en Ferran II, i el rei entén que, en acabat dels serveis o empreses que ha tingut la deferència d’oferir, tornarà al lloc al qual pertany. Si més no, el fet de garantir-li la tornada atorga a en Colom la facultat d’escollir si vol retornar a la cort portuguesa. El rei ha rebut una proposta concreta (la vostra vinguda ací, tant així per allò que apuntàveu), es mostra receptiu (Nós desitgem i ens ha de plaure molt que vingueu), i respon a la deferència d’en Colom tot garantint-li que qualsevol acord es tancarà prioritzant la satisfacció personal de l’Almirall (perquè en allò que a vós pertoca es donarà de tal forma que vós hagueu de ser content). Com veiem, doncs, al capdavall, el to que presideix tot el salconduit és el d’una resposta agraïda a una invitació o proposta prèvia.

La qualificació de nostre especial amic, que tant grinyola en la carta d’en Joan II de Portugal al llaner genovès Colombo pren un caire molt més versemblant. Així doncs, després d’un encapçalament com ara “A Dom Johan Xpoferens Colom, Infant de Portugal”, i el seguit de títols o dignitats que la condició d’Infant dugués associada, l’expressió “nostre especial amic” duria incorporada tota una càrrega de connotacions subtils, no gens desproveïdes d’ironia diplomàtica. I tant que n’era, d’especial, com hem vist, aquest amic del rei Catòlic!

Tot referint-se a la primera audiència que tingué amb els Reis Catòlics, el 20 de gener del 1486, en Colom mateix diu que els “convidà” amb l’empresa de les Índies. El mot ens dóna una noció cabal del rang d’en Colom, Infant de Portugal, membre de la reialesa que no té cap necessitat de posar-se al servei d’altres sobirans, però que per alguna raó personal o una contrapartida de caire polític o religiós els “convida” a l’empresa. En un “Testimoni de reclamació i protesta” dins els Plets colombins, en Jaume Colom declara que el seu pare “no era vassall ni súbdit de ses Alteses, sinó que per servir-los els oferí l’empresa d’aquestes parts...”; i és que, efectivament, l’Infant de Portugal Joan Colom no era ni súbdit ni vassall d’aquells qui cerca com a patrocinadors, si més no a l’època que els va convidar a l’empresa americana. I això no treu que en Colom estigui dient la veritat quan en el Memorial del 1494 escriu que els Reis són els seus senyors naturals, atès que ell havia nascut a Catalunya i era natural dels seus regnes.

El veritable salconduit d’en Ferran II a l’antic rebel Joan Colom podria datar-se a cavall entre l’hivern i la primavera del 1485, cap al 20 de març, si ens atenim a la data de la missiva i a la convenció generalment acceptada d’aquest any com el de l’arribada d’en Colom al servei dels Reis Catòlics. La datació es reforça quan veiem que al cap de poques setmanes, “el 9 d’abril del 1485, el governador de Catalunya expedí un guiatge a «mossèn Lluís Colom», per tal que no pogués ésser molestat en persona ni en béns”. D’aquesta manera, els Colom es preparaven per tornar a Catalunya i com a antics rebels necessitaven cartes de garantia per si algun vell adversari de la guerra, o qualsevol autoritat al servei del rei, els tenia encara per declarats en rebel·lia i gosava emprendre’ls.

Com és obvi, la censura espanyola podria haver optat per fer desaparèixer aquesta carta d’en Ferran II tal com va fer amb la lletra prèvia d’en Colom. Però tot traduint-la al portuguès gairebé fil per randa i transformant-la en un salconduit del rei lusità reforçaven la noció del genovès plebeu que fuig apressadament de la cort havent comès alguna irregularitat greu. Amb l'expressió nosso spicial amigo s’aprofitava l’avinentesa per esborrar els vincles familiars del Descobridor amb la casa reial portuguesa, i amb la inclusió de la cueta en Seuilha se situava Colom a Castella. I finalment, en datar la lletra el 20 de març del 1488 s’aconseguia també l’efecte d’esborrar tot rastre de participació del futur Almirall en l’expedició portuguesa al Cap de Bona Esperança.

El document que ens ha arribat és una traducció pràcticament literal de la sintaxi, el nombre i el gènere d’un salconduït expedit pel rei Catòlic. Remarcar doncs, per acabar, que el fet que en aquest document no hi hagi ni rastre de la reina de Castella revela una vegada més la naturalesa totalment catalana de la gènesi del Descobriment.

CONSULTEU EL DOCUMENT SENCER A WWW.JORDIBILBENY.COM