dimarts, 7 d’abril de 2009

Un llibre radiografia la potència militar medieval catalana

De la mà de l'historiador Xavier Hernàndez, juntament amb el dibuixant i documentalista Francesc Riart i l’enginyer i historiador Xavier Rubio, es presenta el llibre Els Exèrcits de Jaume I, que fa una radiografia dels exèrcits catalans en temps de l'expansió mediterrània. L'obra està editada per Duxelm i és el primer número d'una col·lecció dedicada a temes bèl·lics d'història de Catalunya, que dirigirà el mateix Xavier Hernàndez.

Segons els autors, en termes generals, es pot dir que no hi havia endarreriment respecte als exèrcits europeus de l’època, en el camp naval, per exemple, s’estava una mica per davant, fet que a la llarga faria que la Corona d’Aragó acabés imposant la seva superioritat al Mediterrani occidental.

Com la resta del món feudal cristià, la societat catalana estava abocada a la guerra i, per tant, tenia un potencial militar superior al del món andalusí, menys professionalitzat en el camp militar: “Per exemple, i perquè s’entengui, els cavallers de Jaume I era com si muntessin una Harley Davinson. Tant ells com els cavalls anaven molt més ben equipats”. El fanatisme dels cavallers dels ordes militars era un altre factor que marcava la diferència. D’almogàvers n’hi havia de catalans, esclar, però també de castellans o andalusins. Però bé, en tot cas, l’obra se centra en els exèrcits del Conqueridor, no dels seus enemics.

Tot i la superioritat de la cavalleria, amb la llança i l’espasa com a armes de bandera, durant el segle XIII la infanteria comença a guanyar pes, també en el cas de Jaume I. La hipòtesi del llibre és que les tropes a peu del Conqueridor es dividien en tres. Els soldats amb escut i espasa, els ballesters (la ballesta va ser molt popular aquí i mai va ser suplida per l’arc, més usat a Anglaterra, sobretot al segle XIV) i els piquers (o llancers). Segurament aquests cossos provenien de les milícies de les ciutats. Pel que fa a la ballesta, tenia una gran precisió en una distància de 200 o 300 metres, però només podia fer dos dispars per minut.

Al costat d’aquesta infanteria més regular, i com a tropes a peu, també van anar agafant rellevància els mercenaris almogàvers, ideals com a forces d’avantguarda o exploració. Tal com explica l’obra, anaven vestits i armats molt lleugerament, gairebé només amb un coltell o espasa curta, una llança i un parell de dards llancívols.

Altres singularitats catalanes eren, per exemple, l’ús de la cervellera –casc semiesfèric–, pintada amb els senyals heràldics, que donava als cavallers catalans un cert aspecte arcaïtzant i que va continuar sent usada fins ben entrat el segle XIV.


FONT: AVUI.CAT