dilluns, 25 de maig del 2009

EL "CIAO" ITALIÀ VINDRIA DEL "SIAU" CATALÀ

La forma imperativa "ciao" no ve de l’italià (del de la Toscana)

A més aixó probaria la gran influència del català a Itàlia....

Tot va venir d'una discussió amb un amic castellà de Pucela...

Es va empenyar en que l' "a" de "adiós" era l'imperatiu de "haber" (ha Dios!)

Li vaig explicar que "a" era preposició, que encara que en francès l' "a" de "adieu", podria venir d' "avoir", a la resta de llengues no pot ser: en italià seria "habete" i en català "hagueu" (inclús en castellà seria "habed")

Ho proba el fet que a l'altre expressió equivalent castellana és una preposició: "con Dios" => "estad con Dios" "quedad con Dios"

A mès a mès, a l'expressió equivalent en català "adeu", "a" és preposició tot sencera és "a-deu-siau" (de amb deu siau - ab deu siau) i en italià "addio" de "a-dio-ciao", que abreujat ha donat "ciao"...

Aqui és ón em va venir l’explicació de la semblança del “ciao” italià amb el “siau” català..., la expressió italiana correcte no seria mai " a dio ciao" sino: "a dio siate" millor dit "con dio siate" (o bé con-dio-state- a-dio-habete)...

La forma imperativa "ciao" no és italiana, "ciao" no pot venir mai de les formes imperatives "siate-state-habete" sino del "siau" català derivat de "sigueu". L'origen de "ciao". l'hauriem de buscar dons fora d’allà ón es diria "a-dio- siate" (toscana=>italià actual), és a dir a llocs d'influència catalana:

Al nàpolità, al Nàpols català, al Ducat de Saboia-Piemont, al Milanesat, a Sicília, a Sardenya o a la Roma dels Borgia, o a totes elles plegades, ... és a dir.... al català

Font: Enciclopedia italiana Treccani: http://www.treccani.it/site/www/index.htm

Ciao. interiezione [voce di origine veneta- da s-ciao, s-ciavo, propr. "(sono vostro) schiavo"]. - Forma di saluto amichevole, un tempo frequente soprattutto nell'Italia settentr., ora diffusa dappertutto; equivale ad addio, ma, oltre che nel lasciarsi, si usa anche nell'incontrarsi (meno spesso nella chiusa di lettere, dove è molto confidenziale). Con riferimento a bambini, fare "ciao", fare cenni di saluto aprendo e chiudendo la manina.

Per una persona amb dos dits de front, el que el facin venir de "schiavo" ón "chi" sona "ki" ("qui" en català) , passant per ordre divina a "Tshi" ("Txi" en català). PER AQUEST CANVI...CALDRIEN BASTANTS SEGLES.. Fregant-me els ulls d’incredulitat.. ho he mirat a un altre lloc..

-Originally, the word was esclavum in Latin. In 18th century, Carlo Goldoni -- the Italian Molière -- used it in the derivation form schiavo..:"sono vostro schiavo". Eventually, the pronunciation “changed” and "ciao" became a greeting-


En canvi una "si" sonora pot passar fàcilment a "tshi" (buscarè exemples, a més hi ha un defecte de dicció que consisteix en aquest canvi)

Dona la casualitat que l'original llati "esclavum" (així com el relacionat "clavum"..) => “schiavo”,"chiavo" e infinitat d'altres ab el só "K", no han donat ni una sola paraula derivada amb el só "TSHI", i en tenen una pila.

Això "e ben trobatto" ma non puó essere vero,...(impossible!, no passa el test de la navalla d'Ockham) si en trobeu un sol cas ..callarè

El problema és que Itàlia com a tal té 147 anys, i s'han d'inventar la seva història, el 1861 Catalunya encara dormia el son causat pel Borbó, i no es podia defensar, així els italians ens ho varen robar tot ... i els castellans (exceptuant en Julio Rey Pastor i algún altre) els hi han seguit el joc:

  • En Colom (no cal explicació..)
  • La cartografiía: Al pobre Angelino Dulcert diuen que és Dallorto mal escrit!, Petrus Rosselli=> italià (el seu deixeble i ell mateix, diuen que és Pere Rossell de Mallorca)
  • La pólvora .- diuen que ve de l'italià "polveri" (Coromines documenta les pólvores de les dones en català el s.xii)
  • La bombarda .- diuen que són els primers que la fan servir (Arantegui Sanz documenta que varem ser els catalans)
  • L'arquebus .- segons ells és italiá perquè ve de l’italià "arco-buggio" (jo dic que ve del català arc-ab-burs, "burs" no és conegut però bursada sí)
  • L'escopeta .-diuen que ve de schioppo=> explossió
  • La pistola .- diuen que ve de la ciutat "pistoia"



Si us plau! fem servir el sentit comú, l'argument és molt fàcil, si les repúbliques italianes haguessin tingut totes aquestes armes elles haurien conquerit Catalunya, i va ser exactament al revès!

Amès a mès,
tornant al tema del “ciao”.. tots els llenguatjes romànics catòlics fan servir sigueu o esteu amb "Deu" com salutació : adieu, addio, adeu, adeus, adiós,
No ho dubteu el "ciao" és l'abreviació de "a-dio-ciao", encara que els italians no ho sàpiguen...o no ho vulguin reconèixer...

El fet de que en italià es faci servir el "ciao" tant per a dir hola o com adeu, té un antecedent a Catalunya... al Rosselló es fa servir "adieu" per dir “hola”, en el mateix context que el "ciao" italià:

"Adieu pour bonjour, bonsoir ou bonne nuit. Ainsi un camarade qui en aborde un autre dira : Ha! adieu, com te va? l'autre répondra : hou ! adieu, va pas mal!"

http://webs.racocatala.cat/eltalp/mias1.htm