dijous, 25 de juny de 2009

SALCONDUIT DE CÈSAR BORJA A LEONARDO (familiar seu)

SALCONDUIT DE CÈSAR BORJA A LEONARDO (familiar seu)

Caesar Borgia de Francia Dei Gratia Dux Romandiole Valentieque, Princeps Hadrie, Dominus Plumbini etc. Ac Sancte Romane Ecclesie Confalonerius et Capitaneus Generalis.

Ad Tutti nostri Locotenenti, Castellani, Capitanii, Conducteri, Officiali, Soldati et Subditi; A li quali de questa peruerra notitia; Commettemo et Commandamo che al nostro Prestantissimo et Dilectissimo Familiare, Architecto et Ingengero Generale Leonardo Vinci dessa ostensore; el quale de nostra Commissione ha da considerare li Lochi et Forteze de li Stati nostri ; Ad cio the secundo la loro exigentia et suo iudicio possiamo prouederli Debiano dare per tutto passo libero da qualunque publico pagamento per se, et li soi Amichevole recepto et lassarli uedere, mesurare, et bene extimare quanto uorra ; Et ad questo effecto, Commandare homini ad sua requisitione, et prestarli qualunque adiuto adsistentia, et Fauore recercara, Volendo che dell opere da farse neli nostri Dominii Qualunque Ingengero sia astrecto conferire con lui, et con el parere suo conformarse ; Ne de questo presuma alcuno fare lo contrario per quanto li sia charo non incorrere in la nostra Indignatione.

Datum Papie die Decimo octavo Augusti, Anno Domini Millesimo Quingentesimo Secundo; Ducatus Vero Nostri Romandiole Secundo.

Cèsar Borja, per la gràcia de Déu, de França, duc del Valentinès i de Romagna, Príncep d'Àdria, Senyor de Piombino etc. Confaloner i Capità General de la Santa Romana Església.

Per a tots els nostres Lloctinents, Castellans, Capitans, “Condottieri”, Oficials, Soldats i súbdits; Als que concerneixi aquesta notícia; encomanem i manem que al nostre Prestantísim i Estimadíssim Familiar, Arquitecte i Enginyer General Leonardo Vinci, que aquesta ostenta (portador d'aquesta); el qual per encàrrec nostre ha d'examinar els Llocs i Fortaleses dels nostres Estats, per la qual cosa segons la seva exigència i el seu judici puguem proveir, hem de donar pas lliure per a qualsevol pagament públic per a ell, i amistosa rebuda i deixar-li veure, mesurar i estimar tot el que ell vulgui; i a tal efecte, enviar homes a la seva petició, i proporcionar-li tot l'ajut i assistència, o favor que demanés, Desitjant que de les obres que s'hagin de fer en els nostres Dominis, qualsevol Enginyer sigui prest a col.laborar amb ell, i a acceptar la seva opinió; Ni que d'això suposi algú fer el contrari, pensant que no incorrerà en la nostra indignació.

Data Papal, dia divuitè d'Agost, Any del Senyor de Mil cinc-cents dos; Segón del Verdader nostre Ducat de Romagna.

El « Valentinois » fou una jurisdicció feudal de França en la qual s'hi incloien els comtes del Valentinès i els Bisbes de Valence i Vienne Com bisbat va durar del s.vi fins el s.xviii

La línia dels ducs de Valentinois, fundada per Lluís XII per a Cèsar Borja, primer duc de Valentinois, s'extingí amb les seves nétes.

Cèsar Borja, duc de Romagna, del Valentinès i d’Urbino, príncep d’Àdria, senyor de Piombino, segón fill natural d’Alexandre VI. Va ser elevat pel seu pare a la dignitat d’Arquebisbe de València, i posteriorment a la de Cardenal. Més tard va deixar l'estat Eclesiàstic, i un cop passat al secular, Lluís XII, Rei de França, que es va aliar amb ell per la conquesta del Milanesat, el va fer duc del Valentinès, donant-li en matrimoni Carlota d'Albret. Sostingut Borja per les armes de França, es va fer amo de les millors places de la Romagna, va prendre Imola, Forlí, Faenza, Pesaro i Rímini, i es va apoderar del Ducat d'Urbino, del principat de Camerino, i del port de Piombino entre altres. Els principals senyors Italians es van unir contra ell, i no podent resistir amb la força, va emprar altres arts. Mort el seu pare, va anar perdent moltes de les seves conquestes, i hagués perdut també la vida, de no haver-lo salvat la protecció de França, el partit de la qual més tard desemparà. Juli II, successor de Pius III, el va tenir pres a Ostia, fins que va retornar les places que encara li quedaven. Després li donà la llibertat, deixant-lo anar allà on estava el gran Capità, Gonzalo Fernández de Córdoba (vegeu l’article d’en Pep Mayolas), que el va enviar a Espanya, on el van tenir pres per algún temps: un cop restituïda la seva llibertat es va acollir a Juan Albret Rei de Navarra el seu cunyat, que el posà al capdavant del seu exèrcit amb el Condestable de Castella, passant a assetjar el castell de Viana, on va morir el 22 de març de 1507. Era home certament valerós, encara que no lliure de greus defectes. Havia pres per lema: AUT CAESAR, AUT NIHIL (O Cèsar, o res...), cosa que va donar peu a un Poeta per escriure aquest agut epigrama:

Borgia Caesar erat, factis nomine Caesar: Aut Caesar, Aut nihil, dixit: utrumque fuit.

Borja Cèsar era, fet en nom del Cèsar: O Cèsar, o res, diguè: ambdues fou..

Al “Cancionero general”, imprès a Anvers, podeu llegir-hi a la pàg. 381. col. 1. aquest epitafi al Duc de Valentinois N’he fet una traducció lliure (imitant el català del s.xvi, espero que us agradi)..

Aquí tiene poca tierra

el que toda la tenía;

en esto poco se encierra

el que la paz y la guerra

del mundo todo tenía. .

¡Oh! tú, que vas a buscar

cosas dignas de mirar,

si lo mejor es más digno,

aqui acabas tu camino,

de aquí te debes tornar.

Ací té molt poca terra
el que tota la tenia;
en aquest poc troç s’hi enterra
el que a la pau i a la guerra
tot el món sencer temia. .
Oh! tú, que vas a cercar
coses dignes de mirar,
si lo millor és lo diví,
ací acabes el camí,
d'ací t’en has d’entornar.


L’EXPRESSIÓ "FAMILIARE NOSTRO" NOMÈS POT VOLER DIR "PARENT NOSTRE"

Els diccionaris moderns (deixant de banda el sentit “estar familiaritzat amb una cosa.. un fet”), a part de parent, li donen l’accepció de “empleat o criat”. Fer-lo servir amb el sentit d’”empleat seu” és una redundància, atès a que aquest és el motiu del salconduit, explicant amb detall al llarg de tota la carta que treballa per ell..

Criat no ho podia ser, degut a l’origen noble de Leonardo, per altre banda, mirant textos d’aquesta època, hi ha un munt de casos en que es citen per separat criats (domestici) i familiars, excloent aquest fet “criat” de la denominació “familiar”, ja que d’incloure-els, nomès caldria dir familiars..

... quibus alii domestici et familiari nostri ubique gaudent et gaudere ...

…pro domestico et familiari nostro habeant et teneant ac recipiant vosque et ...

Els tres pals a les armes de Leonardo no serien base suficient per tractar-lo com parent, hi hauria d’haver un parentiu més proper

“encomanem i manem que al nostre Prestantísim i Estimadíssim Familiar, Arquitecte i Enginyer General Leonardo Vinci, que aquesta ostenta,etc..., etc...

La meva hipòtesi és que nomès calia dir o una cosa o l’altre

o bé dir que se li deixi fer tot.. a aquell “EMPLEAT” seu, (que està al seu servei), si un arquitecte és “empleat”.., és per a fer un treball..

o bé explicar amb detall les coses que ha de fer el que diu que és el seu “PARENT”,

donant amb detall totes les explicacions, per indicar que treballa per ell, cosa que no explicita al dir que és “PARENT” seu, i que seria innecessari repetir si hagués dit “EMPLEAT” seu.

Amb aquest raonament i atès que en el cas d’aquest salconduit... diu ambues coses.. cal inferir que.. l’està tractant de “PARENT SEU”..

NOTA

He deixat prestantíssim “el més destacat entre els altres de la seva classe”, que no consta al Diec, atès a que sí apareix a l’Alcover-Moll...

He deixat el nom original de les ciutats, ja que no són, ni València ni Viena, sinó les d’aquest nom del Valentinès. En el cas de “Romandiole”, vull deixar palès que es tracta d’”Emilia Romagna”, amb el seu preciós “romanès” tan semblant al català.


Manel Capdevila