MANEL CAPDEVILA
Quan vaig fer l'article-email sobre argentina algú em va contestar amb un link argentí que deia que Buenos aires vingués de Bonaria italiana de Càller, doncs catalana i ben catalana (de monjos de mercedaris de Barcelona)
Del Santuari de Bonaria, situat al cim del turó del mateix nom, que domina sobre la ciutat de Càller, encara avui en tenen cura els religiosos de l'Orde de la Mercè, que fou fundat a Barcelona per sant Pere Nolasc l'any 1218. La seva història està molt vinculada a la història religiosa de Catalunya, i més concretament de Barcelona. El temple és el primer i principal exemple de l'arquitectura gòtico-catalana a Sardenya.
Sardenya, dominada en aquella època per pisans i genovesos, passà sota el domini de la Corona catalanoaragonesa per decisió del papa Bonifaci VIII. El 1323 les tropes de Jaume II van desembarcar en un punt aleshores proper a Càller, conegut com el Turó del Bon Aire i van conquerir l'illa.
Com a signe d'agraïment a Déu, van construir en aquell indret una església, que el rei donà a l'Orde de la Mercè. El beat frai Carlo Catalano, un noble de Càller que havia vingut a Barcelona per fer diverses gestions i que aquí ingressà a l'Orde Mercedari, fou el fundador del convent de la Mercè, tocant al temple. Ell va profetitzar que un fet prodigiós es produiria a la costa de la gran illa després de la seva mort.
Segons la tradició, aquesta profecia es va complir el 25 de març de 1370, quan una nau que venia de Catalunya fou sorpresa per una gran tempesta. Els mariners, en aquella circumstància, varen decidir tirar al mar tota la càrrega, entre la qual hi havia una caixa pesada.
Tan bon punt la caixa fou llençada al mar, la tempesta es va aplacar. La caixa arribà al cap d'un temps a Càller, precisament sota el turó de Bonaria. Els frares mercedaris del convent, quan l'obriren, hi trobaren una bella imatge de la Mare de Déu, feta amb fusta de garrofer, que té en un braç l'infant Jesús i a l'altra mà un ciri encès. La devoció a la miraculosa imatge es va difondre ràpidament per tot Sardenya, especialment entre els mariners, que la van conver tir en la seva advocada i protectora.
De Sardenya aquesta devoció passà a Sevilla, on es venera una imatge amb aquest títol al Palau de Sant Telm i també hi ha una altra imatge a l'església parroquial de Sant Bernat. I, arribada a Amèrica, es diu que aquesta advocació va donar nom a la capital d'Argentina, BuenosAires
ANTIC EMAIL
He trobat el llibre del alemany (ulrich schmidel) del que us vaig parlar i el català es deia Joan Ayolas
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12586186423471506765435/p0000001.htm#I_1_
He fullejat el llibre i és l'hostia! A l'ayoles me li diuen Irala. I catalanades dites per un alemany, a manta!!
llegamos a Bonas Ayers, nuestro capitán Marthín Doménigo Eyolla (Irala) mas este puerto se llama también S. Katarinna; allí quiso él cargar bastimento de la ciudad Nostra Singnora hasta este pueblo o bahía de S. Katarina (454). Traía pues consigo de Hispania su gubernazión (provisión?) de la Cesárea Majestad, y decía que Marthín Domenigo Eyolla (Irala), me li fot Irala !!!!
capitanes llamados Anthoni Gabrero (Antonio Cabrera) y Tigo Tobellin capitán general Albernuso Capessa de Bacha (no serà Bach?) en la ciudad Nostra Singnora de Sunssió un capitán llamado Jan Salleysser (Juan de Salazar) Item tienen algo de trigo turco (maíz), manndeoch (mandioca o fariña), manduiss (maní), padades (batatas) a un cerro llamado Sannt Ferdinandt (481 amossenes (amazones) no tienen ni oro ni [plata], sino en Terra ferma (tierra firme), esto es, tierra adentro, pämb (palma) llamada palmides (palmitos) y cardes (cardos) (544) (fa tots els plurals en "es" a la catalana) 3 españoles, de los que uno, con el nombre de Jehronimus (Gerónimo), había sido trompa de thonn (don) Piettro Manthossa, los cuales 3 españoles había dejado Jann Eyollas [259] (Ayolas) enfermos entre los peyssennes un español, llamado Parnau............ al dicho Pernau a quien a más tiene otro factor allí en Vincendo (S. Vicente), llamado Petter Rosel .....(un altre Pere Rosell....) é mandó á Pedro Estopiña Cabeza de Vaca
Qui es pot creure que la primera crónica del Plata-Argentina-Sunssió, sigui d'un pobre alemany?, n'hi havia d'altres, que s'han perdut....
Al estar en territoris dels austria s'els va escapar i no la van poder negar, inventantse a corre cuit tot el que han dit a continuació, intentant descatalanitzar una cosa que era catalana, cal estudiar-ho a fons....
Anim Joanjo!
Els valencians i Argentina
El mapa de Texeira de 1657, amb senyeres catalanes per tota Amèrica és prou clar, Lopez Piñero acaba de descobrir el perqué de la senyera a "Argent-ina" (que és català, en castellà seria "Plater-ina") i el perqué del "Che" valenciá dels argentins. El descubridor de "Tierra de Fuego" la batejà "illa de Xàtiva", Felip V li canvià el nom el 1714. Les illes de Bonaire i Montserrat del carib van conservar el nom gràcies a no pertanyer a Felip V. "Isla Margarita" es deia "illa Margalida" al mapa de Joan Cosa
L'arcadi Garcia Sanz, manté que el nom d'Antilla ve dels mapes dels cosmògrafs catalans que li deien "Anti-illa", i que barlovento vé de "per-lo-vent" jo hi estic d'acord. En Peio Fabra va fer una hiper-correcció en acceptar la versió pro-italiana "sobrevent", quan per la major part del termes nàutics castellans el DRAE accepta que provenen del català (molts introduïts per Colom) i nosaltres els anem a demanar a l'italià..
Hi afegeixo "so-c-aire" (protegit de l'aire) paral·lela a "so-pluig" (protegit de la pluja), sotavento (sota-vent), i les catalanades a les illes del Carib "Bon-aire" (holandesa) i "Margalida" (al mapa de Joan Cosa) paraules totalment catalanes
Així arribem a Buenos aires i Argent-ina
Bonaire s'el fan castellà, però mireu al Google/(páginas España)
"Buenaire" => nomès 2 pàgines... "Bonaire" => Com grans de sorra!...
Per als navegants, que són els que posaven els noms a poblacions i topònims "Nuestra Señora de los Buenos Aires" no ha existit mai, al mateix Sevilla hi ha "la Virgen de los navegantes" o "Virgen del Buen Aire". Si l'haguessin batejat en castellà li haurien posat directament "Virgen del Buen Aire", com la de Sevilla... El fet d'haver posat el nom de "Buenos Aires" nomès pot venir de la traducció de l'original "Bon Aire" amb hiper correcció..
El que va canviar el nom original "Verge del Bon Aire", era católic i no va voler fer com amb l'illa de Xàtiva, i va voler deixar el nom la verge (tal com va fer amb el cap S.Vicent), però li va semblar que "Virgen del Buen Aire" s'assemblava massa al nom català, d'aqui "Nuestra Señora de los Buenos Aires" que no existeix en lloc més.
Al riu de la plata li van posar aquest nom per qué els indis deien que al Paranà hi havia plata.., a "Argent-ina" la van batejar així per al mateix motiu, però el nom nomès pot venir del català "argent", si l'haguès batejat un castellà li hauria posat "Plater-ina".
Curiosament resulta que els indis no van dir a quina distància es trobava la plata i... resulta que calia anar ríu amunt fins al Potosí. Un espanyol va fer el penòs viatge i es vafer molt ric, però al final el van matar els indis.
Quan vaig fer l'article-email sobre argentina algú em va contestar amb un link argentí que deia que Buenos aires vingués de Bonaria italiana de Càller, doncs catalana i ben catalana (de monjos de mercedaris de Barcelona)Del Santuari de Bonaria, situat al cim del turó del mateix nom, que domina sobre la ciutat de Càller, encara avui en tenen cura els religiosos de l'Orde de la Mercè, que fou fundat a Barcelona per sant Pere Nolasc l'any 1218. La seva història està molt vinculada a la història religiosa de Catalunya, i més concretament de Barcelona. El temple és el primer i principal exemple de l'arquitectura gòtico-catalana a Sardenya.
Sardenya, dominada en aquella època per pisans i genovesos, passà sota el domini de la Corona catalanoaragonesa per decisió del papa Bonifaci VIII. El 1323 les tropes de Jaume II van desembarcar en un punt aleshores proper a Càller, conegut com el Turó del Bon Aire i van conquerir l'illa.
Com a signe d'agraïment a Déu, van construir en aquell indret una església, que el rei donà a l'Orde de la Mercè. El beat frai Carlo Catalano, un noble de Càller que havia vingut a Barcelona per fer diverses gestions i que aquí ingressà a l'Orde Mercedari, fou el fundador del convent de la Mercè, tocant al temple. Ell va profetitzar que un fet prodigiós es produiria a la costa de la gran illa després de la seva mort.
Segons la tradició, aquesta profecia es va complir el 25 de març de 1370, quan una nau que venia de Catalunya fou sorpresa per una gran tempesta. Els mariners, en aquella circumstància, varen decidir tirar al mar tota la càrrega, entre la qual hi havia una caixa pesada.
Tan bon punt la caixa fou llençada al mar, la tempesta es va aplacar. La caixa arribà al cap d'un temps a Càller, precisament sota el turó de Bonaria. Els frares mercedaris del convent, quan l'obriren, hi trobaren una bella imatge de la Mare de Déu, feta amb fusta de garrofer, que té en un braç l'infant Jesús i a l'altra mà un ciri encès. La devoció a la miraculosa imatge es va difondre ràpidament per tot Sardenya, especialment entre els mariners, que la van conver tir en la seva advocada i protectora.
De Sardenya aquesta devoció passà a Sevilla, on es venera una imatge amb aquest títol al Palau de Sant Telm i també hi ha una altra imatge a l'església parroquial de Sant Bernat. I, arribada a Amèrica, es diu que aquesta advocació va donar nom a la capital d'Argentina, BuenosAires
ANTIC EMAIL
He trobat el llibre del alemany (ulrich schmidel) del que us vaig parlar i el català es deia Joan Ayolas
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12586186423471506765435/p0000001.htm#I_1_
He fullejat el llibre i és l'hostia! A l'ayoles me li diuen Irala. I catalanades dites per un alemany, a manta!!
llegamos a Bonas Ayers, nuestro capitán Marthín Doménigo Eyolla (Irala) mas este puerto se llama también S. Katarinna; allí quiso él cargar bastimento de la ciudad Nostra Singnora hasta este pueblo o bahía de S. Katarina (454). Traía pues consigo de Hispania su gubernazión (provisión?) de la Cesárea Majestad, y decía que Marthín Domenigo Eyolla (Irala), me li fot Irala !!!!
capitanes llamados Anthoni Gabrero (Antonio Cabrera) y Tigo Tobellin capitán general Albernuso Capessa de Bacha (no serà Bach?) en la ciudad Nostra Singnora de Sunssió un capitán llamado Jan Salleysser (Juan de Salazar) Item tienen algo de trigo turco (maíz), manndeoch (mandioca o fariña), manduiss (maní), padades (batatas) a un cerro llamado Sannt Ferdinandt (481 amossenes (amazones) no tienen ni oro ni [plata], sino en Terra ferma (tierra firme), esto es, tierra adentro, pämb (palma) llamada palmides (palmitos) y cardes (cardos) (544) (fa tots els plurals en "es" a la catalana) 3 españoles, de los que uno, con el nombre de Jehronimus (Gerónimo), había sido trompa de thonn (don) Piettro Manthossa, los cuales 3 españoles había dejado Jann Eyollas [259] (Ayolas) enfermos entre los peyssennes un español, llamado Parnau............ al dicho Pernau a quien a más tiene otro factor allí en Vincendo (S. Vicente), llamado Petter Rosel .....(un altre Pere Rosell....) é mandó á Pedro Estopiña Cabeza de Vaca
Qui es pot creure que la primera crónica del Plata-Argentina-Sunssió, sigui d'un pobre alemany?, n'hi havia d'altres, que s'han perdut....
Al estar en territoris dels austria s'els va escapar i no la van poder negar, inventantse a corre cuit tot el que han dit a continuació, intentant descatalanitzar una cosa que era catalana, cal estudiar-ho a fons....
Anim Joanjo!
Els valencians i Argentina
El mapa de Texeira de 1657, amb senyeres catalanes per tota Amèrica és prou clar, Lopez Piñero acaba de descobrir el perqué de la senyera a "Argent-ina" (que és català, en castellà seria "Plater-ina") i el perqué del "Che" valenciá dels argentins. El descubridor de "Tierra de Fuego" la batejà "illa de Xàtiva", Felip V li canvià el nom el 1714. Les illes de Bonaire i Montserrat del carib van conservar el nom gràcies a no pertanyer a Felip V. "Isla Margarita" es deia "illa Margalida" al mapa de Joan Cosa
L'arcadi Garcia Sanz, manté que el nom d'Antilla ve dels mapes dels cosmògrafs catalans que li deien "Anti-illa", i que barlovento vé de "per-lo-vent" jo hi estic d'acord. En Peio Fabra va fer una hiper-correcció en acceptar la versió pro-italiana "sobrevent", quan per la major part del termes nàutics castellans el DRAE accepta que provenen del català (molts introduïts per Colom) i nosaltres els anem a demanar a l'italià..
Hi afegeixo "so-c-aire" (protegit de l'aire) paral·lela a "so-pluig" (protegit de la pluja), sotavento (sota-vent), i les catalanades a les illes del Carib "Bon-aire" (holandesa) i "Margalida" (al mapa de Joan Cosa) paraules totalment catalanes
Així arribem a Buenos aires i Argent-ina
Bonaire s'el fan castellà, però mireu al Google/(páginas España)
"Buenaire" => nomès 2 pàgines... "Bonaire" => Com grans de sorra!...
Per als navegants, que són els que posaven els noms a poblacions i topònims "Nuestra Señora de los Buenos Aires" no ha existit mai, al mateix Sevilla hi ha "la Virgen de los navegantes" o "Virgen del Buen Aire". Si l'haguessin batejat en castellà li haurien posat directament "Virgen del Buen Aire", com la de Sevilla... El fet d'haver posat el nom de "Buenos Aires" nomès pot venir de la traducció de l'original "Bon Aire" amb hiper correcció..
El que va canviar el nom original "Verge del Bon Aire", era católic i no va voler fer com amb l'illa de Xàtiva, i va voler deixar el nom la verge (tal com va fer amb el cap S.Vicent), però li va semblar que "Virgen del Buen Aire" s'assemblava massa al nom català, d'aqui "Nuestra Señora de los Buenos Aires" que no existeix en lloc més.
Al riu de la plata li van posar aquest nom per qué els indis deien que al Paranà hi havia plata.., a "Argent-ina" la van batejar així per al mateix motiu, però el nom nomès pot venir del català "argent", si l'haguès batejat un castellà li hauria posat "Plater-ina".
Curiosament resulta que els indis no van dir a quina distància es trobava la plata i... resulta que calia anar ríu amunt fins al Potosí. Un espanyol va fer el penòs viatge i es vafer molt ric, però al final el van matar els indis.