dissabte, 22 de novembre de 2008

Per què Joan Colom i Bertran es farà dir Cristòfor?

PEP MAYOLAS

Crec que et vaig parlar d'en Quentin o Quintin Massys, president del gremi de Sant Lluc de mestres pintors, principis del segle XVI. És pintor d'almenys un dels quadres d'Erasme, i era molt amic d'en Joaquim Patiner, amic i deixeble de Jeroni Bosc, i pintor d'un misteriós quadre anomenat -crec- "Paisatge amb Sant Cristòfor".

En Joaquim Patiner fou un especialista en paisatges, pintor d'origen incert, però com que vivia a Anvers o per allí, el fan holandès per una qüestió de probabilitats. És autor dels paisatges de quadres d'altres pintors, perquè n'era un veritable expert. Per contra, les seves figures humanes eren fluixes i normalment les encomanava a amics especialitzats, com ara el mestre Massys. "Paisatge amb Sant Cristòfor" és un quadre enigmàtic, d'una gran profunditat perspectivesca que du el seu segell, amb una ciutat portuària que la crítica identifica amb Anvers, però en una mena de Costa Brava que no s'adiu amb el pla país d'Holanda i Bèlgica. En diversos plans es superposen escenes diferents, amb personatges variats, i en primer terme, Sant Cristòfor travessa les aigües d'un riu amb el món i el nen Jesús a coll. Sant Cristòfor du Jesús d'una riba a l'altra, per això se'n diu portador de Crist, i per això en Joan Colom agafaria aquest sobrenom de Cristòfor. Les figures d'aquest quadre són copiades de dibuixos i esbossos del mestre Albert Durer, un altre dels il•lustres i freqüents retratistes d'Erasme.

Informacions interessants com aquestes es deriven d'una novel•la juvenil de la col•lecció Gran Angular, de l'autora alemanya Sigrid Heuck, que fou premiada per aquesta obra, anomenada L'enigma del mestre Joaquim. Crec que només està editada en castellà. També se'ns diu que Sant Cristòfor és, a més, un dels 14 sants que protegeixen contra determinats mals. St. Cristòfor protegeix contra les cremades i -atenció!- contra les morts sobtades i violentes.
Tindria sentit que se li atribuïssin aquests poders després de la mort d'en Colom, el qual, havent passat per diverses guerres, havent sobreviscut a temporals i tempestes marines i tropicals (com la que, diuen, enfonsà els 30 vaixells de l'esquadra d'en Bobadilla i l'Antoni Torres mentre l'Almirall, que ho havia previst, feu arrecerar la seva nau al port i se'n salvà). I tindria més sentit, encara, si en Colom morí als 92 anys, cosa que engrandiria, en aquells moments, la seva llegenda. Bé. La novel•la es llegeix en poc temps, i és curiosa, interessant. Recomenable.

Finalment, afegir que en Patiner solia pintar en algun raconet dels seus quadres... un caganer! És clar, la vocació pessebrista catalana no tinc ni idea de quan arrenca -hi ha qui diu de la Renaixença, al segle XIX, però vés a saber-, però si vingués de més lluny...
Els crítics d'art associen el caganer amb l'escatologia i el justifiquen com una representació alegòrica del dimoni (per als holandesos, o els flamencs de l'època) que sempre ens espera amagat en alguna banda per temptar-nos.

Bé. Qui hi entengui, que hi digui més que jo.