diumenge, 11 de gener de 2009

Qui era Marco Polo?

Síntesi de l'Article de Jordi Bilbeny publicat a la revista CANVI 16 - Abril i Maig 2008

Segons la història oficial Marco Polo va ser un explorador i mercader venecià de finals del segle XIII i primers del XIV, famós pel seu viatge a la Ruta de la Seda. En tornar a Venècia va ser empresonat per les autoritats, i a la presó va dictar a un escrivent les seves aventures, el que seria ‘Els Viatges de Marco Polo’, durant molt temps l'únic referent que Occident va tenir d’aquelles terres llunyanes. Aquesta obra, plena de detalls i observacions precises i comprobables, va incentivar els viatges i la connexió de pobles molt allunyats a través del comerç per la Ruta de la Seda, i va ser llibre de lectura d’importants personalitats com Cristòfor Colom.

Però com és que els relats de l’obra no parlen de la vida d’un mercader sinó de la vida d’un diplomàtic i dirigent polític? Com és que els escriptors de la Venècia contemporània no l’esmenten mai, ni Dante, ni el mateix Marino Sanuto, venecià autor del Tractat d’estratègia i tàctica de les croades, en parlar de l’Orient? Com és que segons el llibre Marco Polo exercí de governador durant tres anys a la Xina, a la ciutat de Iangzhou i en canvi, als annals de la ciutat que contenen una llista de tots els administradors de l’època no en queda cap rastre? Un mercader venecià podia exercir de governador d’una gran ciutat, que comptava amb vint-i-set ciutats poderoses sota la seva fèrula i era administrada per un dels dotze barons del Gran Kha?

Com és que al llibre hi ha desaparegut qualsevol informació sobre la persona de Marco Polo, i tot el que fa referència a la seva família és contradictori, mentre la resta d’informació que s’hi ofereix és detallada i precisa, i no es pot oferir sense l’ajut d’unes extenses notes escrites i documents? Com és que l’original del text no s’ha trobat mai, i només en queden còpies, plenes d’interpolacions i contrasentits irreconciliables fins al punt que, en alguna ocasió, els llibres semblen totalment diferents? Com és que del llibre és conserva tota la narració del desenvolupament del viatge, però s’acaba de cop, sense dir-ne res de l’indret de retorn del viatge?

Com és que la versió italiana més antiga no està escrita en venecià sinó en toscà, i és una mala traducció d’una edició anterior, conservada, escrita en francès o llengua d’oïl, plena de faltes, llacunes, alteracions i retallades? Com s’expliquen el nombre ingent de catalanades del text francès, que són tingudes per inexplicables o són preses, atesa la semblança immensa, per italianismes? Com és que en algunes edicions, al pròleg s’hi diu que el text el va dur a França “monsenyor Tibaut, cavaller de Cepoy”, que era justament el cap de la Gran Companyia Catalana dels Almogàvers?

Segons Jordi Bilbeny, hi ha un personatge català de la mateixa època que, sortint d’Europa, i després d’entrevistar-se amb el Papa, va recórrer el regne croat de Jerusalem, Constantinoble, i Armènia, i va arribar als territoris del Gran Kha, establint-se uns anys en la seva cort. Es tracta de Jaume d’Alarich, ambaixador de Jaume I a l’Orient. I això s’explicaria per les habilitats polítiques de Jaume I com a gran estratega internacional –el casament del seu fill amb Constança de Sicília per incorporar aquest regne francès a la Monarquia Catalana ho demostra-. Jaume I va establir una aliança amb el rei d'Armènia, l'emperador de Bizanci i el Gran Kha, que va permetre la gran expansió catalana d'Orient. Aquesta aliança s'explica pels vincles familiars entre Jaume I i l'emperador de Bizanci: tan el rei català com Miquel VIII Paleòleg, empreador de Constantinoble, eren néts de la princesa bizantina Eudòxia.

Es pot consultar el reportatge sencer, publicat en dues parts, a la revista Canvi 16: la primera part al número 116 (abril 08), i la segona part al número 117 (maig 08).

FONT: REVISTA CANVI SETZE