CARLES BONAVENTURA - E-NOTÍCIES BLOCS - 25 de Novembre de 2008
Com és sabut, un poble sense passat és un poble sense futur. Un dels principals objectius dels estats conqueridors, dels estats imperialistes i colonitzadors és negar a aquells que dominen la seva pròpia història, negar que les nacions que sotmeten tinguin drets històrics –el mateix Montilla ho va dir respecte a Catalunya en una campanya electoral–. Així, sovint assistim a campanyes intoxicadores, que poden durar segles,que tenen un únic objectiu: assimilar la història dels vençuts a la història dels vencedors.
Com? Tergiversant-la, censurant-la, amagant-la, prohibint-la, manipulant-la, perseguint-la… Estats com l’espanyol i el francès són experts en aquesta matèria, precisament els dos estats que des de fa segles intenten amb tots els mitjans que tenen al seu abast l’aniquilació nacional de Catalunya, dos estats que han perpetrat contra els catalans reiterats i continuats intents de genocidi lingüístic i cultural. Si han estat capaços de fer això, què no hauran fet per destruir la nostra història?
Per amagar les nostres gestes, les nostres conquestes i, encara més, per aprofitar-se’n per així intentar legitimar el seu domini sobre nosaltres? Saben perfectament que un poble que no coneix la seva història, un poble històricament analfabet, és molt més fàcil de vèncer, de doblegar. Tenen clar que sumint-nos en el desconeixement històric, convertint la nostra pròpia història en una part menor i insignificant de la seva aconsegueixen que no tinguem prou instruments per entendre el nostre present, prou armes per defensar-nos del seu domini i, el que és més important, prou arguments per alliberar-nos-en amb raons de pes, amb fonaments històrics.
Des de sempre he estat un seguidor de les tesis de l’escriptor i investigador Jordi Bilbeny i un admirador dels seus treballs i de les seves recerques, fetes gairebé sempre sense suport institucional i enfrontant-se a la història oficial, “la història que escriuen els vencedors”, com molt bé s’expressa en el manifest que el periodista David Bassa ha fet i que ha servit de presentació al 8è Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica, que es va celebrar a Arenys de Munt els passats dies 21 i 22 de novembre, organitzat per la Fundació Nova Història.
En aquest manifest, que han signat personalitats com Víctor Alexandre, Núria Cadenes, Miquel Calçada, Matthew Tree, Alfons López Tena, Lluís Cabrera, Xavier Mir, Patrícia Gabancho, Víctor Cucurull, Albert Om, Joan Pere Le Bihan, Núria Feliu, Èric Bertran, Màrius Serra, Pedro Moron, Toni Strubell, Antònia Grau, Agustí Barrera, Jaume Fàbrega, Esther Sardans, Carles Castellanos, Josep-Maria Terricabras, Joel Joan, Ramon Tremosa, Elisenda Paluzie o Jaume Sobrequés, entre molts d’altres, es diu clarament que “la història no s’ha pogut deslligar mai de la interpretació subjectiva dels fets. Per molt que un fet sigui objectiu, la seva explicació i narració sempre serà fruit d’una interpretació”.
Justament per això, calen inciatives com les d’aquest simposi que s’ha fet aquest cap de setmana a la vila d’Arenys de Munt. Calen, justament, perquè a molts catalans els caigui la bena que estats com el francès o l’espanyol ens han posat als ulls des de fa tants i tants anys i siguin conscients de l’autèntica realitat històrica del nostre país. El coneixement ens fa lliures, el desconeixement ens fa esclaus. I el coneixement va necessàriament lligat a la llibertat.
Precisament per això, el manifest de David Bassa acaba amb aquestes paraules: “Un simposi que només té per objectiu aportar dades, exposar-les i debatre-les és, per sobre de tot, un espai de llibertat.” La llibertat que anhelen una majoria de ciutadans del nostre poble, als quals ningú els pot furtar la història de la seva nació. Tot el meu suport a l’amic Jordi Bilbeny i a la Fundació Nova Història.
FONT: E-NOTÍCIES - BLOC D'EN CARLES BONAVENTURA
Com és sabut, un poble sense passat és un poble sense futur. Un dels principals objectius dels estats conqueridors, dels estats imperialistes i colonitzadors és negar a aquells que dominen la seva pròpia història, negar que les nacions que sotmeten tinguin drets històrics –el mateix Montilla ho va dir respecte a Catalunya en una campanya electoral–. Així, sovint assistim a campanyes intoxicadores, que poden durar segles,que tenen un únic objectiu: assimilar la història dels vençuts a la història dels vencedors.Com? Tergiversant-la, censurant-la, amagant-la, prohibint-la, manipulant-la, perseguint-la… Estats com l’espanyol i el francès són experts en aquesta matèria, precisament els dos estats que des de fa segles intenten amb tots els mitjans que tenen al seu abast l’aniquilació nacional de Catalunya, dos estats que han perpetrat contra els catalans reiterats i continuats intents de genocidi lingüístic i cultural. Si han estat capaços de fer això, què no hauran fet per destruir la nostra història?
Per amagar les nostres gestes, les nostres conquestes i, encara més, per aprofitar-se’n per així intentar legitimar el seu domini sobre nosaltres? Saben perfectament que un poble que no coneix la seva història, un poble històricament analfabet, és molt més fàcil de vèncer, de doblegar. Tenen clar que sumint-nos en el desconeixement històric, convertint la nostra pròpia història en una part menor i insignificant de la seva aconsegueixen que no tinguem prou instruments per entendre el nostre present, prou armes per defensar-nos del seu domini i, el que és més important, prou arguments per alliberar-nos-en amb raons de pes, amb fonaments històrics.
Des de sempre he estat un seguidor de les tesis de l’escriptor i investigador Jordi Bilbeny i un admirador dels seus treballs i de les seves recerques, fetes gairebé sempre sense suport institucional i enfrontant-se a la història oficial, “la història que escriuen els vencedors”, com molt bé s’expressa en el manifest que el periodista David Bassa ha fet i que ha servit de presentació al 8è Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica, que es va celebrar a Arenys de Munt els passats dies 21 i 22 de novembre, organitzat per la Fundació Nova Història.
En aquest manifest, que han signat personalitats com Víctor Alexandre, Núria Cadenes, Miquel Calçada, Matthew Tree, Alfons López Tena, Lluís Cabrera, Xavier Mir, Patrícia Gabancho, Víctor Cucurull, Albert Om, Joan Pere Le Bihan, Núria Feliu, Èric Bertran, Màrius Serra, Pedro Moron, Toni Strubell, Antònia Grau, Agustí Barrera, Jaume Fàbrega, Esther Sardans, Carles Castellanos, Josep-Maria Terricabras, Joel Joan, Ramon Tremosa, Elisenda Paluzie o Jaume Sobrequés, entre molts d’altres, es diu clarament que “la història no s’ha pogut deslligar mai de la interpretació subjectiva dels fets. Per molt que un fet sigui objectiu, la seva explicació i narració sempre serà fruit d’una interpretació”.
Justament per això, calen inciatives com les d’aquest simposi que s’ha fet aquest cap de setmana a la vila d’Arenys de Munt. Calen, justament, perquè a molts catalans els caigui la bena que estats com el francès o l’espanyol ens han posat als ulls des de fa tants i tants anys i siguin conscients de l’autèntica realitat històrica del nostre país. El coneixement ens fa lliures, el desconeixement ens fa esclaus. I el coneixement va necessàriament lligat a la llibertat.
Precisament per això, el manifest de David Bassa acaba amb aquestes paraules: “Un simposi que només té per objectiu aportar dades, exposar-les i debatre-les és, per sobre de tot, un espai de llibertat.” La llibertat que anhelen una majoria de ciutadans del nostre poble, als quals ningú els pot furtar la història de la seva nació. Tot el meu suport a l’amic Jordi Bilbeny i a la Fundació Nova Història.
FONT: E-NOTÍCIES - BLOC D'EN CARLES BONAVENTURA