
En el decurs de sopar, Pere Forès, que a la vegada és investigador de la Fundació Nova Història, va posar de manifest la dificultat extrema del viatge, i per tant, la impossibilitat que una persona sense una dilatada experiència com a pilot de naus pogués travessar l'Atlàntic amb la tecnologia de finals del segle XV. Al mateix temps, es va donar a conéixer les nombroses anotacions d'en Colom al seu Diari de Bord, que per la seva exactitud i precisió denoten un navegant amb uns coneixements de navegació, astronomia, matemàtica o meteorologia realment excepcionals.

El 1859 Narcís Monturiol va avarar el seu primer submarí a Barcelona. L'Ictineu (peix-vaixell en grec) era un el·lipsoide de fusta d'olivera i coure a dins d'un casc exterior. El submarí, de 7 metres de llarg i 10 tones de desplaçament, podia encabir fins a sis persones i estava dissenyat per assolir profunditats de fins a 50 metres. El 1864 es va construir un segon Ictineu: una nau de17 metres de llarg i 72 tones de desplaçament, emprant un motor anaeròbic capaç de produir vapor per a la propulsió i oxigen respirable. En els dos vaixells, Monturiol va introduir solucions innovadores per aquell temps i amb el tractat que va escriure, es pot dir que establia les bases per a la navegació submarina moderna.