dimarts, 24 de febrer del 2009

Pere Forés o com travessar l'Atlàntic

El passat dimarts 17 de febrer es va escaure un sopar-tertúlia de la Fundació Nova Història. Aquesta vegada, el navegant Pere Forès, va presentar el seu llibre, escrit conjuntament amb la Carme Parareda 'L'Àtlàntic a quatre mans, El viatge del Solstici' (Editorial Noray, Barcelona, 2008), en què narren la seva travessa de l'Atlàntic a bord d'un veler ràpid, batejat «Solstici», que es van construir ells mateixos. Segons els autors, el llibre "és la història d'un somni fet realitat".

En el decurs de sopar, Pere Forès, que a la vegada és investigador de la Fundació Nova Història, va posar de manifest la dificultat extrema del viatge, i per tant, la impossibilitat que una persona sense una dilatada experiència com a pilot de naus pogués travessar l'Atlàntic amb la tecnologia de finals del segle XV. Al mateix temps, es va donar a conéixer les nombroses anotacions d'en Colom al seu Diari de Bord, que per la seva exactitud i precisió denoten un navegant amb uns coneixements de navegació, astronomia, matemàtica o meteorologia realment excepcionals.

Pere Forés també va donar a conéixer l'Institut Ictineu - Centre Català de Recerca Submarina. El projecte té com a objectius bàsics el foment de les activitats subaqüàtiques de caràcter científic, impulsar el disseny i construcció de submarins per explorar els fons marins, així com promoure l'Any Monturiol 2009. Un dels actes centrals de l'Any Monturiol és una conferència que tindrà lloc aquest dijous 26 de febrer a la seu de Barcelona de l'Institut d'Estudis Catalans.

El 1859 Narcís Monturiol va avarar el seu primer submarí a Barcelona. L'Ictineu (peix-vaixell en grec) era un el·lipsoide de fusta d'olivera i coure a dins d'un casc exterior. El submarí, de 7 metres de llarg i 10 tones de desplaçament, podia encabir fins a sis persones i estava dissenyat per assolir profunditats de fins a 50 metres. El 1864 es va construir un segon Ictineu: una nau de17 metres de llarg i 72 tones de desplaçament, emprant un motor anaeròbic capaç de produir vapor per a la propulsió i oxigen respirable. En els dos vaixells, Monturiol va introduir solucions innovadores per aquell temps i amb el tractat que va escriure, es pot dir que establia les bases per a la navegació submarina moderna.