dimarts, 24 de febrer del 2009

Joan-Cristòfor Colom va descobrir l'Oceà Índic abans d'anar a Amèrica

L'investigador Josep Mayolas dóna a conèixer que el capità d'una de les dues naus de l'expedició portuguesa que va descobrir el Cap de Bona Esperanya és Joan Colom i Bertran, anomenat João Infante. Aquesta expedició va arribar a l'Oceà Índic el 1488, deu anys abans que Vasco de Gama. S'explica la presència de Colom a la Cort portuguesa per haver-se casat amb l'Infanta Felipa de Coïmbra, néta del comte Jaume d'Urgell el Dissortat i tieta del rei portuguès Joan II.


JOSEP MAYOLAS (FUNDACIÓ NOVA HISTÒRIA) - Revista Terra Rubra 116 - Gener 2009

'O codex 632' és una novel·la interessant de l'escriptor portuguès José Rodrigues Dos Santos, apareguda l'any 2005, que defensa la identitat portuguesa del Descobridor d'Amèrica, i on l'autor declara que tots els llibres, manuscrits i documents que es mencionen en l'obra existeixen realment. Dos Santos aporta aquelles dades reals que afavoreixen la tesi que desenvolupa brillantment des de la ficció. En el llibre s'hi pot llegir que 'en l'anomenat plet de les prioritats, dos testimonis, Hernán Camacho i Alonso Belas, es varen referir a Colom com l'Infant de Portugal'.

Unes pàgines més endavant, l'autor aclareix que el Plet de les Prioritats s'inicià el 1532 a instàncies dels fills del capità Pinçon, un dels oficials portuguesos que serví a les ordres d'en Colom, amb la curiosa 'tesi' que l'Almirall havia descobert una terra l'existència de la qual ja era coneguda, i on foren escoltats diversos testimonis que havien estat en contacte amb el gran navegant.

João Infante segons les cròniques

A internet hi ha diverses referències sobre João Infante que condueixen al capità de nau que acompanya en Bartomeu Dias en el viatge d'exploracó de 1487-1488 que el durà a descobrir el Cap de Bona Esperança i, en conseqüència, el pas cap a la desitjada ruta marítima de les Índies Orientals. Veiem què s'hi diu:

«Joan II decideix continuar les exploracions marítimes, i el 1487 organitza una expedició sota el comandament de Bartomeu Dias. Sortí de Lisbona a finals d'agost amb dues caravel·les i un petit vaixell auxiliar per a pertrets. L'altra caravel·la la menava el cavaller João Infante. (...) En el seu viatge trobaren una petita illa que anomenaren de la Santa Creu, on hi alçaren un patró (en portuguès 'padrão', es tracta de monuments amb una inscripció recordant l'efemèride). Més tard albiraren la desembocadura d’un riu que van batejar com a 'Rio do Infante', fent referència al capità de la segona caravel·la. Es tracta de l'actual Great Fish River.

(...)«En el viatge de tornada arribaren al celebrat cap que durant segles havia romàs per descobrir i que obria el camí cap a un altre hemisferi. Bartomeu Dias l'anomenà 'Cap de les Tempestes', en record dels grans temporals que van haver d'afrontar quan el passaren per primera vegada.»

«Arribaren a Lisbona el desembre de 1488, havent fet un viatge de 15 mesos i un recorregut de 16.000 milles. Joan II canvià el nom del cap que separa l'Atlàntic de l'Índic, perquè en opinió d'alguns, 'Cap de les Tempestes' comportava una idea poc pietosa i un nom així desanimaria els navegants del futur. Bartomeu Dias no va aconseguir del rei la recompensa que s’esperava i durant un temps es dedicà a la construcció naval. Al cap d'uns anys formà part de l'expedició d’en Vasco de Gama, desembarcant a Cap Verd per dedicar-se a tràfic d'esclaus.»

D'entrada veiem que bategen la desembocadura d’un riu a l'Àfrica, no amb el nom del capità de la nau que se suposa que liderava l'expedició sinó amb el nom del capità de la segona embarcació. Fixem-nos que Bartomeu Dias, tot i descobrir el pas de les Índies Orientals tan desitjat pels portuguesos, i coronar la seva missió amb un èxit rotund, se'ns remarca que no obtingué la recompensa que esperava d'en Joan II, i s'hagué de dedicar a la construcció naval, i més tard, al tràfic d'esclaus. No només no serà recompensat, a més a més, mai se li tornarà a atorgar el comandament de cap de les expedicions en què participarà. En les expedicions d'en Vasco de Gama i d'en Pedro Alvares Cabral no serà mai qui manarà, com a molt capità de la seva nau. No seria més probable que en aquella primera expedició per trobar la ruta de les Índies, coronada amb èxit, hi anés com a subordinat d'un cap d’expedició?

També és curiós que es bateja el riu com 'rio do Infante' (=riu de l'Infant) i no pas 'rio do Capitão Infante', com seria pertinent batejar-lo si 'Infante' fos un cognom. I si l'haguessin anomenat així perquè 'Infante' és la màxima dignitat jeràrquica que viatjava en aquella expedició? I si fos així, de quin Infant de Portugal podria tractar-se? El rei Joan II només tenia un fill legítim, el príncep Alfons, que es casaria amb Isabel, la filla gran dels Reis Catòlics, i moriria tràgicament el 13 de juliol de 1491. Joan II tingué un segon fill, Dom Jorge. En tractar-se d'un fill il·legítim amb una dama de companyia en cap moment pot ser anomenat Infant de Portugal. No se li coneix cap germà que pogués ostentar aquest títol. L'Infant Enric el Navegant queda molt lluny en el temps, fa anys que és mort. Aleshores aquest 'Infante' només podria ser un Infant consort, algú casat amb una Infanta de la Corona portuguesa.

Joan Colom i Bertran a Portugal

Tot plegat ens duu a pensar en un Infant João com a comandant de l’expedició que descobrirà el Cap de la Bona Esperança, però el nom que ha transcendit ha estat el del capità de la segona nau, en Dias, perquè s'havia d’amagar que qui hi havia al capdavant era Joan Colom, Infant de Portugal en virtut del seu casament amb Felipa de Coïmbra, tia del rei Joan II de Portugal, i coneguda precisament com la Infanta Felipa.

(...) En Jordi Bilbeny ens aporta el testimoni de tres cronistes, en Çurita als Annals d’Aragó, l'Alonso de Palencia a la Crónica de Enrique IV, i l'Álvarez de Sotomayor, que –com diu aquest darrer- glossen l'arribada a Lisboa el 1476 del “català Joan Colom, navegant de raça, expert coneixedor de la Mediterrània i del Cantàbric, al servei del rei de França, aliat de Portugal”, i estableix la connexió definitiva entre el corsari català Joan Colom i les activitats corsàries del Descobridor.

Finalment, el llibre Cristóvão Colombo, corsário em Portugal (1469—1485) de Fernando Pedrosa ens forneix amb 54 referències documentals d'en Colom a Portugal, comandant naus al servei de la Corona, sobretot a partir de 1481, any de la coronació definitiva del rei Joan II. Les afinitats entre Colom i el rei portuguès s'explicarien pel parentiu i la influència que sobre Joan II va tenir la seva tia, la Infanta Felipa, com a consellera i protectora, tant durant la seva minoritat com durant el seu regnat.

LLEGIR ARTICLE SENCER: WWW.JORDIBILBENY.COM