divendres, 17 d’octubre de 2008

Bilbeny: més sobre En Lleonard de Vinçà


CORREU DE JORDI BILBENY SOBRE EN 'LEONARDO DA VINCI'

Sobre En Lleonard, tot el que sé és el que t'he fet arribar. Jo no em crec que el fill d'una pagesa, que vivia en un poblet del camp, on no hi avia escola i era bàsicament agrícola, acabi sent un geni: No m'ho crec. Té totes les dots d'un home de cort. Fill d'algun cortesà i per això estava sempre vivint a la cort de l'un i a la cort de l'altre. I es comportava com un gran senyor, per no dir --segons el meu criteri-- com un príncep. Penso que té una biografia apanyada.

Pels biògrafs oficials és un illetrat, un noi sense estudis ni llibres. Però de tant en tant apareix algú que ens diu que va tenir un professor d'aritmètica. Almenys en va tenir un, de professor. Però n'avia d'haver tingut molts altres, com ja apuntava en el meu primer escrit. És evident que els seus coneixement de música, d'arquitectura, de filosofia, d'enginyeria, de pintura, de matemàtiques, d'anatomia, de cartografia, d'astronomia, no s'improvisen. Era un ome molt culte. Avia de tenir també una gran biblioteca, per descomptat.

Que tingués relació amb els papes i amb els personatges de més excel·lència del seu moment ja ens indica que avia de tenir un rang social condigne a les seves relacions. Tot això, conjuntament amb el fet que tenia un gran zoo particular, ja me'l van fer veure al seu moment com una mena de príncep. Pensa que era l'enginyer militar d'En Cèsar Borja, el qual, en un salconduit el tracta de "familiar nostre". És clar que familiar pot voler dir amic o soci, però, també familiar en el sentit de parent. I jo no ho descarto, sobretot després d'adonar-me que les seves armes personals són les mateixes que les de la casa reial catalana, i que els Este, per qui també treballa, eren descendents del rei Alfons el Magnànim. Molt possiblement, per això mateix, En Vasari, a les seves Vides d'artistes il·lustres assegura que En Lleonard va tenir "un valor sempre regi i magnànim". Vés a saber que volia dir realment amb això d'un valor regi. Perquè valor regi vol dir, ras i curt, valor reial.

Potser el text original deia una altra cosa. No deixa de ser molt simptomàtic que es parli d'ell amb terminologia règia o reial, perquè no s'adiu gens a la personalitat del fill d'una pageseta, que va viure en un poblet sense cap mena de referent cultural fins als dotze anys.

També a En Vasari se li escapa que "es posava a estudiar moltes coses", raó per la qual En Lleonard tenia un temperament voluble i inestable. Per tant queda clar que estudiava moltes coses. Llavors, avia de tenir molts mestres. Llavors avia de ser un noble. Llavors podia --a vista del que ens diu En Cèsar Borja i de l'escut-- ser un príncep. Però un príncep amb les armes reials catalanes, ens remet de cop a un príncep català. O no?

Això també explicaria per què és ell qui té cura del casament d'En Gian Galeazzo Sforza amb la Isabel d'Aragó, per què es relaciona amb el rei de Portugal i treballa, segons se'ns diu, pel rei Francesc de França, a casa del qual mor. Massa reialesa a la seva vida, oi? Els seus estudiosos diuen que això és així, perquè era un geni. I jo ho entenc al revés: tenia els estudis que tenia, creava el que creava, i era el geni que era perquè estava educat per ser-ho. I no hi ha cap fill de pagès al segle XV --cap ni un-- que faci el que ell fa.

Com et deia, tinc les meves raons per no acceptar la biografia que fa totom d'ell. I és que la considero que no és apta ni per adolescents. I quan t'aproximes a les fonts, tot fa un tuf d'un gran muntatge. Però, és clar, caldrà temps --potser molt de temps-- perquè en pugui bastir unes noves argumentacions. De moment, vaig llegint a poc a poc i ordenant el que trobo.