divendres, 16 de gener de 2009

...i Colom va fer nit a Badalona

JOAN CALSAPEU - 12 de Gener de 2009

La història és coneguda. De tornada del seu primer viatge a Amèrica, Joan Cristòfol Colom desembarca a Pals i és requerit pel rei Ferran perquè comparegui davant Sa Majestat al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Hi arriba tres dies després, i en acabada l’audiència reial fosqueja: és tard per anar a Barcelona. On dormirà l’almirall Colom? Molt a prop del monestir hi ha el Mas Sunyol, que pertanyia a la seva família. És probable, doncs, que el descobridor anés a dormir a ca seva.

La qual cosa és lògica, però no segura, perquè hi ha altres possibilitats. Pot ben ser que en aquell moment les condicions del Mas Sunyol no fossin òptimes, i que el navegant acceptés l’hospitalitat d’algú altre. L’Albert Fortuny s’ha pres la molèstia de demanar pels masos que hi ha prop del monestir, mem si tenen notícia de la pernoctació de Colom. I sí, tu. Resulta que a Can Butinyà i a la Torre Pallaresa en tenen notícia. Fortuny ens ho va explicar, a Arenys de Munt, en el darrer Simposi de la Descoberta Catalana d’Amèrica.

Can Butinyà és la més antiga de les masies de la zona. La propietaria –una dona d’edat– assegura que hi conserven el llit on va dormir Colom, cosa que sap pel seu avi, que el preservava seguint la tradició del seus ancestres. Al segle XVIII el mas es va tirar a terra i el propietari el va aixecar de nou... però va tenir cura de guardar el llit! Poca broma.

D’altra banda, al costat del monestir hi ha la Torre Pallaresa [a la foto], les llindes interiors de la qual estan ornades amb capitells i motllures. Doncs resulta que Joan Amades va publicar un article en què afirmava que Colom es retirà a descansar a la Torre Pallaresa, una casa “de su quinta”, i que va deixar-hi un enorme feix de documents enterrats, que no s’han trobat mai -i mira que han grufat arreu. Un nimbe de misteri plana damunt el mas. En primer lloc, perquè la documentació relativa a la Torre desapareix el 1462 i no reapareix fins al 1520, essent-ne propietari el bisbe de Barcelona, Pere Joan de Cardona. En segon lloc, perquè algú s’ha entretingut a esborrar tres dels vint escuts que hi ha al casal, gravats en pedra. I en tercer lloc, perquè encara és visible una inscripció -el vers és d’Ovidi- que fa així: “Tota la terra és pàtria per al fort”, i que sembla al·ludir un viatger.

Colom, ja ho veieu, no s’acaba mai, és un pou sense fons. Del 20 de gener al 5 de febrer es fa a Barcelona un cicle de conferències (el títol genèric és Cristòfor Colom fou català) sobre el tema: vet ací el programa.

FONT: BLOC D'EN JOAN CALSAPEU