VILAWEB - Dilluns 26 de gener de 2009
'La història del judaisme català s'ha escrit a partir de llibres publicats. La nostra intenció és de rescriure-la a partir dels arxius existents', diu Tessa Calders, presidenta de l'Institut d'Estudis Món Juïc. Té el propòsit de digitalitzar el fons documental jueu que hi ha a Barcelona, gens estudiat, i ja ha posat a internet el de l'Arxiu Diocesà. Aquest fons revela que la presència jueva a Catalunya fou més important que hom no creia.El fons digitalitzat inclou prop de dos-cents documents, que han estat traduïts al català de l'hebreu, el llatí i l'espanyol. En aquests documents es pot veure, per exemple, que, els anys quaranta, molts jueus es van veure obligats a batejar-se, com adveren els molts certificats de fe de baptisme de jueus de l'època,uns certificats imprescindible durant la dictadura franquista per a qualsevol gestió o activitat de la vida quotidiana. Per facilitar-ne la consulta, els documents s'han classificat per èpoques, des del segle XI a la primera meitat del segle XX. Han sufragat la digitalització dels arxius l'Obra Social de Caixa Catalunya, i l'Institut Ramon Muntaner.
Els xuetes mallorquins, lluita contra l'oblit
La denominació 'xueta' o 'xuetó' no apareix documentada fins el segle XVII i l'etimologia no és gaire clara, malgrat les teories que han intentat explicar-la. Els xuetes són els mallorquins descendents de jueus convertits al cristianisme. Així, doncs, per parlar dels xuetes cal, primerament, fer referència al passat jueu de Mallorca. La primera referència històrica de què es té constància és el 417, quan l'illa era sota domini romà. Aquests van conviure-hi sense gaire discòrdia amb musulmans i cristians durant més de vuit segles i no fou fins el 1391 quan es produïren les primeres persecucions. Aquell any en foren assassinats més de tres-cents, en un assalt al Call de Palma. Molts, atemorits, fugiren cap al nord de l'Àfrica i, d'altres, la mínima part, es convertiren al cristianisme. Les conversions en massa, tanmateix, no es feren fins el 1435. Però una part dels nous cristians continuaren practicant en secret el judaisme: eren els anomenats 'criptojueus'.Una data clau en la persecució dels xuetes és el 1679, quan es feren cinc actes de fe al carrer de l'Argenteria de Palma. Hi foren jutjats dos-cents divuit ciutadans acusats de practicar el judaisme, malgrat que cap fou condemnat a mort. Sí que ho
foren, en canvi, molts dels sentenciats en els actes de fe de 1691: tres foren cremats vius, trenta-dos foren cremats després d'ésser escanyats, tres foren cremats en despulles, pel fet d'haver mort abans del judici, i cinc foren cremats en efígie, perquè havien fugit de l'illa. Els processos de 1691 representaren la fi de la comunitat criptojueva a Mallorca i és a partir d'aleshores que podem parlar dels xuetes amb tota propietat.Tot i haver-hi més de dos-cents cognoms d'ascendència jueva a Mallorca (actualment es calcula que hi ha devers 18.000 mallorquins amb cognoms jueus), els llinatges estigmatitzats foren quinze: Aguiló, Bonnín, Cortès, Forteza, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Valentí, Valleriola, Valls i Tarongí. Els xuetes mallorquins, portadors d'aquests cognoms, van patir la persecució durant molts segles. De fet, no deixaren d'ésser discriminats fins els anys 1960. L'aïllament, físic i social, els va obligar a viure reclosos en uns carrers concrets del nucli antic de Palma. A més, van haver de practicar l'endogàmia, amb les repercussions genètiques (vídeo) consegüents, com ara l'hemocromatosi.
FONT: WWW.VILAWEB.CAT