dimarts, 17 de febrer de 2009

Cartes creuades - Ignasi Riera & Jordi Bilbeny

Català a les presons - Ignasi Riera

En aquest capítol, les xifres sí que creixen: el proppassat octubre ja eren 10.034 les persones empresonades als centres penitenciaris catalans. Amb un 40 per cent d'immigrants. Com que fa anys tenia força contacte amb les presons del meu país, i vaig col·laborar en activitats culturals a la presó de dones de Wad-Ras, vaig tenir la sort de conèixer un professor de català de presons: en Jordi Bilbeny, un dels genis més tossuts i savis que hi ha a la nostra petita pàtria. (Alguns només el coneixen com l'estudiós sobre la més que possible catalanitat de Cristòfor Colom. Com que Colom no em fa ni mica de gràcia, m'agradaria que l'amic Bilbeny s'equivoqués.)

Torno a les presons, destí possible, i qui sap si probable, de la majoria dels meus amics. Com funcionen, a les presons, els cursos de català? Seria greu que no haguessin crescut els recursos a favor de l'ensenyament del català al ritme de creixement de la població empresonada.

Penso, a més, que tots hi guanyaríem, si a les presons s'incrementessin els cursos de català, els que hi passen temporades llargues perquè han estat financers rosats sense escrúpols podrien millorar la pronunciació de les eles palatals i la distinció entre les esses sordes i sonores. Els privats de llibertat per haver comès delictes ecològics aprendrien, a la presó, els noms de la fauna i de la flora que malmeten. ¿No els estovaria el cor saber com se diu en català tot allò que han assassinat? Les persones sense feina, si el temps d'estada a la presó els ho permet, poden aconseguir un grau de català que els faci aptes per substituir, a l'administració pública, els llocs vacants dels denunciats per frau, gràcies a les comissions d'investigació. Clar i català: les presons catalanes han de ser la Universitat de la Catalunya triomfant, la que tornarà a ser rica i plena!

Colom i els drets dels indis - Jordi Bilbeny

Moltes gràcies, Ignasi, pel teu escrit a l'AVUI sobre el català a les presons. Tot i que no era exactament el que nosaltres esperàvem, atès que no dius que en aquests moments no hi ha classes perquè el govern les ha expressament suspès i n'ha acomiadat els professors il·legalment, cosa que dificulta la comprensió de la realitat per a tot aquell que no conegui d'antuvi la situació, almenys comentes que és important que s'ensenyi la nostra llengua a les presons. I ho dius, com de costum, amb una fina ironia, que també s'agraeix. No sé si això serà prou pressió perquè el govern es repensi de recuperar-nos. Però, moltes gràcies, per intentar-ho, de tota manera.

Pel que em comentes d'en Colom, em sap greu contradir-te, però no, no m'equivoco. També penso que no és cert el que tu dius i el que diuen tants i tants ciutadans de bona fe, que s'han cregut la versió espanyola dels llibres manipulats, que en Colom va ser un malparit. Si no va poder ni governar ni un any i mig. El van arrestar per impedir que s'esclavitzés als indis, que es violés a les dones, que se'ls robessin les terres i els béns. No fotem. En Colom era un home culte, un humanista, un individu que havia posat la seva vida al servei de les llibertats de Catalunya. I la va posar també al servei de la llibertat dels indis.

Si algú es passava, el penjava. El pen-ja-va. Això va motivar duríssimes crítiques contra la seva persona. Alguns van escriure al rei dient-li que si no podien tenir esclaus, malament. I que si s'havien de construir ells mateixos les cases i treballar-se les terres, mai no farien cap guany. El rei Ferran, en una carta a En Colom li diu que si executa als que hi van, la gent s'atemorirà i ningú més no hi voldrà anar. I el commina a no ser tan dur. Però tan dur, no pas contra els indis, sinó contra els qui n'abusaven. Que lluny tot això de la sonsònia i les enraonies emmetzinades dels historiadors i de lectors poc avesats a la lectura d'aquests fets.

Per al teu coneixement, t'incloc un article on parlo precisament d'això que segur que et distraurà. [Article 'En Cristòfor Colom i el respecte als indis', publicat a la Revista Terra Rubra número 69, Març 2001]

FONT: DIARI AVUI / WWW.JORDIBILBENY.COM