JORDI BILBENY (FUNDACIÓ NOVA HISTÒRIA) - Revista Terra Rubra 103 - Novembre 2006
Si donéssim per cert que el descobridor Cristòfor Colom no és altre que el navegant, militar i polític barceloní Joan Colom, que té cases prop de l’Església de Santa Maria del Mar, al barri mariner de la Ribera, els llibres oficials que ens parlen del seu origen i de la seva ciutat, tot i els retocs interessats dels censors, ens n’haurien d’haver deixat algun rastre, baldament fos indirecte, enfosquit i escadusser. D’una lectura acurada de les fonts colombines, contrastada amb la documentació notarial inèdita, i llegint entre el joc de retallades i interpolacions textuals, ens adonem que hi ha prou dades per entendre que En Colom va tenir propietats a Barcelona, prop de Santa Maria del Mar. Però també n’han restat que exposen que ell era d’aquest barri mariner de la Ribera.
Si donéssim per cert que el descobridor Cristòfor Colom no és altre que el navegant, militar i polític barceloní Joan Colom, que té cases prop de l’Església de Santa Maria del Mar, al barri mariner de la Ribera, els llibres oficials que ens parlen del seu origen i de la seva ciutat, tot i els retocs interessats dels censors, ens n’haurien d’haver deixat algun rastre, baldament fos indirecte, enfosquit i escadusser. D’una lectura acurada de les fonts colombines, contrastada amb la documentació notarial inèdita, i llegint entre el joc de retallades i interpolacions textuals, ens adonem que hi ha prou dades per entendre que En Colom va tenir propietats a Barcelona, prop de Santa Maria del Mar. Però també n’han restat que exposen que ell era d’aquest barri mariner de la Ribera.Així, En Gonzalo Fernández de Oviedo ens consigna que el seu origen “és a la ciutat de Plasència [...], a la ribera del riu Po”. Però, per contra, En Francisco López de Gómara afirma que “començà de petit a ser mariner, ofici que usaven molt els de la ribera de Gènova” i no pas els de Plasència. Del mateix criteri és En Çurita, car escriu que En Colom és “de la Ribera de Gènova” , tot i que no el fa genovès, perquè ens assegura que era noble i que amb el descobriment del Nou Món, restarà clar per sempre que no hi havia “llinatge més noble i il•lustre que ho serà el d’En Colom, prop de les nacions estrangeres, i de totes les gents”. De la qual sentència se n’infereix, per torna, que tampoc no era estranger als Estats de Corona d’Aragó.
També En Narcís Feliu de la Penya, als seus Annals de Catalunya, per més que ens ratifica que va “ser la Nació Catalana la primera que plantà en aquell Nou Món, i la que partí de Barcelona amb En Colom cap aquella Conquesta”, no deixa d’objectivar que “fou En Colom natural d’un petit Lloc de la Ribera de Gènova”. I el Pare José de Sigüenza, que especifica que el descobriment d’Amèrica no va ser una gesta exclusiva de
Castella, sinó una “empresa gran, guardada de Déu per a l’augment i glòria d’Espanya i d’aquests Catòlics Reis”, també rubrica que “En Cristòfor Colom fou natural de la ribera de Gènova”.Per acabar-ho d’adobar, l’Antonio de Herrera, ens assegura que alguns volen que l’Almirall sigui de Plasència, però “d’altres de Cugureo, a la ribera, prop de la mateixa ciutat”. Conformement, En Ferran Colom, tot i negar que el seu pare fos de Gènova, fa referència, alhora, “a la seva mateixa ribera”. Segons ell, doncs, “alguns que, en certa manera, pensen enfosquir la seva fama, diuen que fou de Nervi; d’altres, que de Cugureo, i d’altres de Buiasco, que tots són llocs petits [...], i d’altres que volen engrandir- lo més, diuen que era de Savona, i d’altres que genovès”.
És a dir, que En Ferran Colom, el fill del Descobridor, que va tenir a mà per escriure el seu llibre, tota la documentació familiar, encara no filtrada per la censura reial, afirma que els orígens del seu pare s’han amagat premeditadament. I especifica al detall que hi ha hagut dues maneres d’ocultar el lloc de la naixença: l’una, fent-lo d’un lloc petit i, l’altra, d’una ciutat gran com Gènova o Savona. Per tant, si nega rotundament que el seu pare fos genovès –si l’Andrés Bernáldez, en canvi, assegura que era “de Milà”– i si l’Oviedo parla de la “ribera del Po”, En Gómara, el Pare Sigüenza, En Çurita i En Feliu de la Penya de la “Ribera de Gènova” i l’Herrera de la “ribera de Cucureo”, com a pàtries d’En Colom; si l’Argote de Molina, alhora, ens assegura, a l’Aparato de la Historia de Sevilla, que el seu fill Ferran va tenir una casa i un jardí “a la Ribera del Guadalquivir”, que era “al barri de Santa Maria”; vol dir que, per sobre de les interpolacions del nom de la ciutat d’origen, el que sempre es manté inalterable i constant és aquesta “Ribera”, que jo interpreto i identifico, ateses les múltiples ponderacions exposades per mi en diversos articles i llibres, i a vista d’aquests nous contrasentits textuals, amb el barri barceloní de la Ribera o de Santa Maria.
D’aquesta Ribera, doncs, devien ser un gran nombre dels mariners que es van embarcar amb En Colom. I a aquesta Ribera deurien tornar. Sabem, perquè quasi totes les fonts en parlen, que En Colom va ser rebut pels reis, primer a Sant Jeroni de la Murtra, en privat, i després a Barcelona, per les multituds.Amb tot, també som conscients que hi va arribar a peu, però que una altra caravel•la, hi va fer cap per mar un mes abans. Llavors, de ser això cert, ara s’explicaria amb una gran nitidesa un vers d’En Joan de Castellar, que ens diu que després de salpar de les terres del Nou Món, En Colom i els seus homes van arribar a Espanya i “se sabé tot des de la ribera”. És ben evident, perquè tothom ho va saber des de la Ribera de Barcelona, barri de mariners i port principal de la Mediterrània.
Amb les quals coses ara tenim la certitud que En Cristòfor Colom vivia, entre viatge i viatge al Nou Món, a Barcelona, al barri mariner de la Ribera, prop de Santa Maria del Mar, perquè és aquí on hi havia el port, la Llotja, la Duana, el centre neuràlgic de tots els negocis navals, on vivien molts dels mariners que van anar i tornar al Nou Món, i on ell tenia la llar i, a més, la resta de la família.
FONT: JORDIBILBENY.COM