Força entitats valencianes commemoren que enguany fa quatre segles que foren expulsats els moriscos del nostre país. El cap de setmana passat l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria va oferir a Llíria un concert commemoratiu, amb Miquel Gil, Botifarra i l'Orquestra Àrab de Barcelona. La Universitat de València té previst pel proper dijous 5 de març un concert, 'Moresca', amb músiques de l'època, cristianes i morisques. Però l'activitat més important és el projecte expositiu 'Entre terra i fe' que organitza el Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València. La gran exposició, es podrà visitar a l'edifici la Nau de València fins el 28 de juny, i recorda els moriscos del País Valencià, que hi romangueren del 1238 al 1609.Els vençuts rarament han pogut prestar la seua veu a la posteritat. Amb ocasió del quart centenari de l'expulsió dels moriscos del Regne de València en 1609, preludi de la seua expulsió general de tota la península, es vol donar a conèixer la vida dels valencians musulmans en el regne cristià creat per Jaume I. Es tracta de posar de relleu la tensió entre l'afecció a la seua terra i el sentiment religiós envers la seua fe en un món, com el del final de l'edat mitjana i els principis de la moderna, creixentment intolerant i conflictiu, i que finalment van ser deportats en massa al nord d’Àfrica a principi del segle XVII.
Es pretén reflexionar sobre aquella població de religió islàmica que, després de segles d’arrelament en aquesta part de la península Ibèrica, que ells denominaven el Xarq al-Àndalus, pactà la seua permanència amb els nous dominadors feudals i es va inserir en els engranatges del regne cristià intentant preservar alhora la seua identitat en un entorn cada vegada més hostil. Durant quasi quatre segles aquells musulmans, de ple dret al principi, de cor més tard, van formar part de la història valenciana, i encara després la seua empremta va quedar ben marcada en els trets del país que van haver d’abandonar.L’exposició es desenvolupa seguint dues línies argumentals:
La primera se centra en l’evolució històrica dels musulmans valencians sota el domini cristià, des de la conquesta del país per Jaume I en la primera meitat del segle XIII fins a l’expulsió del començament del XVII, articulada al seu torn en dues seccions que es corresponen amb dos grans períodes: el mudèjar, mentre la població islàmica va poder mantenir obertament la pràctica de la seua fe, que es tracta en la secció «De la conquesta a la conversió»; i el morisc, després del seu baptisme forçat i, en la majoria dels casos, poc efectiu, un període que es tracta en l’apartat «De la conversió a l’expulsió».
La segona línia expositiva, titulada «L’herència islàmica. Cultura material i vida quotidiana dels musulmans valencians», abandona l’enfocament cronològic per a posar l’èmfasi en els diversos aspectes de la vida i la cultura d’aquest col·lectiu durant els segles en què va romandre a les terres valencianes, i incideix tant en els seus trets peculiars com en les seues aportacions a la idiosincràsia del nostre entorn i la nostra societat actuals.Els comissaris d'aquest projecte expositiu són Rafael Benítez, catedràtic d’història moderna de la Universitat de València, i Juan Vicente García Marsilla, professor titular d’història de l'art de la Universitat de València. A més col·laboren amb diferents estudis i aportacions especialitzades diversos professors de diferents departaments de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València.
FONT: VILAWEB / UNIVERSITAT DE VALÈNCIA